- ESO1, 2007-2008: Edgardo Meneses
- ESO1, 2013-2014: Dídac Casanovas
Perú és una república de l’oest d’Amèrica del Sud que limita al nord amb l’Equador i Colòmbia, a l’est amb Brasil, al sud-est amb Bolívia , al sud amb Xile i a l’oest, amb l’oceà Pacífic. La capital és Lima. Perú és el bressol de la cultura i imperi inca.
Divisió territorial
La capital de Perú és Lima. És la ciutat més gran de Perú. Lima està localitzada a la vall del Riu Rímac, prop de la costa de l’oceà Pacífic.
Cultura
La cultura peruana és el resultat d’una fusió de cultures, fonamentalment la incaica i la hispànica. Aquest mestisatge cultural s’ha enriquit per a portacions d’altres cultures del món que s’han assentat al Perú al llarg de la seva història: africans, europeus no hispans i asiàtics.
Els inques
El centre i la capital del l’imperi inca era la ciutat de Cusco, i l’idioma oficial era el quítxua, però entre la noblesa es parlava el puquina, una mena de llengua secreta que era considera la llengua dels déus perquè es creia que la família reial dels inques descendia directament d’ells.
Segons el mite, Manco Cápac i Mama Ocllo van sorgir del llac Titicaca com una parella divina i es van dirigir cap el nord per trobar una vall on assentar-se. En arribar al turó Wanakakri (o Huanacaure), prop del que després seria Cusco, el bastó màgic que posseïa el primer inca es ca enfonsar a terra. Aquest fet es va interpretar com un senyal per indicar el lloc on fundarien el seu poble.
L’Imperi inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografía quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d’Amèrica. A partir d’uns orígens petits al s. XIII, al voltant de la vall de l’Urubamba i l’Apurímac, es formà al llarg del s. XV un poderós imperi que dominà tota la regió andina. La seva caiguda es produí al segle XVI amb l’arribada dels espanyols. En el moment de màxima expansió, cap al 1530, l’imperi controlava les zones andines i les costes pacífiques dels actuals Perú, Equador, Bolívia i la meitat nord de Xile, així com extensos territoris a l’Argentina i una petita zona de Colòmbia.
Monuments
Machu Picchu
El Machu Picchu (“muntava vella o entiga”, en quetxua) és una de les joies arquitectòniques i arqueològiques més importants de l’Imperi Inca en el Perú. Era la ciutat sagrada dels inques i està situada al nordest de Cusco, a 2.200 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Els penyasegats i les muntanyes sobre els que està situada constituïen una defensa natural.
Transports
A Perú hi ha un mitjà de transport molt popular, una mena de moto de tres rodes i, com els cotxes, està coberta.
Gastronomia
La Carapulcra
És un menjar a base de carn (de porc o pollastre) amb fideus, papes (patates) i blat de moro, i tot plegat regat amb una salsa picant. La carapulcra és típica del sud del Perú.
Danses
El zapateo
El zapateo és una dansa del Perú que acostumen a ballar només els homes, que porten unes sabates especials per marcar el ritme al terra.
El alcatraz
Aquesta dansa-cançó de festeig és una mostra del mestisatge negre-peruà. La lletra d’aquesta cançó comença així:
Cuando los negros esclavos se ponían a bailar / un ritmo muy sabroso que se llama el alcatraz…
Vegeu el vídeo d’aquesta dansa.
Música
Cançó: Chincha, reyna del sur
Hi ha una cançó dedicada a una ciutat del Perú: Chincha. Mireu el següent vídeo i la podreu escoltar mentre veieu imatges de la ciutat i els seus voltants.
La lletra diu així:
Yo siento que la nostalgia me mata / cuando siento que de Chincha he de partir. (…) / De niño yo prové de tus viñedos / adolescente siempre te adoré / soy todo un hombre y mi mayor anhelo / mis ansias son a ti Chincha volver. / y tu campiña, tus hermosas viñas / volveré a recorrer. / Chincha querida, reyna del sur / que viva Chincha, que viva el Perú. (…)
Instruments musicals
El cajón peruà
El cajón peruà és un instrument musical de percussió. Serveix per marcar el ritme, sobretot en les danses. El seu orígen és afroperuà. Vegeu com es toca en el següent vídeo.
És de fusta i és com una caixa buida de dins, amb una obertura acústica circular. El percussionista està assegut sobre el cajón i el colpeja amb les mans. Vegeu el vídeo d’una interpretació d’un trio de cajones, amb percussions corporals incloses.