- ESO1, 2007-2008: Marina Amorós i Irina Pi
- ESO2, 2015-2016: Laura Matamala
Vull fer aquesta ciutat perquè des de petita hi he volgut anar. M’agrada perquè és molt original i m’agrada l’idea que hi hagi canals que són com els carrers d’aquí, i les góndoles i els transports típics d’allà, com els cotxes i autobusos d’aquí. I com que Venècia m’ha motivat des de petita doncs m’agradaria poder fer-la per saber-ne més coses per si alguna vegada hi vaig. També, perquè no sé res de la seva música.
Situació
Venècia és una ciutat del nord d’Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província del mateix nom. Venècia és una ciutat que està situada al nord-est d’Itàlia (Europa). És la capital de la comarca del Véneto.
La ciutat de Venècia està a l’interior d’una llacuna del mar Adriàtic, a 4km de terra. Està construïda sobre 118 petites illes separades per 160 canals, unides per més de 400 ponts. Per arribar a les altres illes de la llacuna només s’hi pot arribar en barca.
Bandera
La bandera de la ciutat de Venècia té el fons de color vermell i a sobre apareixen altres símbols, com el lleó de Sant Marc, que es va començar a utilitzar dins la bandera durant el segle XIV. El lleó simbolitza l’evangelista Sant Marc. Està situat a l’extrem esquerre. Se’l veu de cos sencer, amb el peu amunt portant un llibre. A la dreta del lleó hi ha sis franges que representen els sis districtes de la ciutat.
La bandera està rodejada per uns adornaments de color daurat tot voltant.
Moneda
La moneda de Venècia és l’euro, coma a la resta d’Europa. El nom d’euro va ser oficialment adoptat el 16 de desembre del 1995. El símbol de l’euro és aquest: €. L’euro té les següents monedes i bitllets:
- Monedes d’1, 2, 5, 10, 20 i 50 cèntims, i 1 i 2 euros.
- Bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros.
Idioma
Com a ciutat d’Itàlia, a Venècia es parla l’italià, una llengua derivada del llatí.
Divisió territorial
Des dels orígens de la ciutat, Venècia té 6 districtes diferents, coneguts com “sestieri”, plural de “sestiere”.
Santa Croce
Santa Croce està situat al nord est de la ciutat. Té la peculiaritat que és l’únic barri de Venècia per on hi poden circular cotxes. En la Piazzale Roma és on es troba l’estació d’autobusos des d’on s’hi pot arribar des de l’aeroport.
El centre és una de les zones més humils de la ciutat, ple d’agradables carrerons, però també s’hi pot veure alguns palaus a la zona del Gran Canal. La zona oest és menys agradable, ja que és una zona industrialitzada, diferent de la resta de Venècia.
Santa Croce és el “sestieri” menys turístic, però, encara que és una de les zones més pobres de la ciutat, té algunes petites esglésies com la de San Giacomo, dell’Orio, San Nicola de Tolentino, San Simeó Grand o la de San Stae.
Districte de Sant Marc
El districte de San Marc porta el nom del patró de Venècia. Encara que és el més antic i petit, és una de les zones més turístiques i un dels llocs amb més encant de la ciutat, ja que és on hi ha la majoria de llocs famosos de Venècia.
La vida en el districte de San Marco gira al voltant de la Plaça de San Marc, on es pot visitar la Basílica (a la foto) i el Campanile. Un altre lloc que s’ha de veure si vas a Venècia és el Palau Ducal, amb el seu molt conegut Pont de los Sospirs.
Districte Cannaregio
Cannaregio, situat al nord de Venècia, just per sobre del Gran Canal, és un dels districtes més grans de la ciutat, i també un dels més poblats. Aquest “sestiere” va ser triat com a lloc de residència com alguns personatges importants en el passat, com el navegant Marco Polo, o els pintors Tiziano i Tintoretto. Un dels llocs més especials que es pot visitar en el barri de Cannaregio és el antic gueto jueu, un lloc molt especial. També val la pena visitar les seves sinagogues.
Dristricte de Castello
És el barri més gran de Venècia i abarca una gran varietat d’ambients, des de la zona més turística que rodeja el Palau Ducal, fins a la més humil que correspon a les cases dels antics treballadors de les drassanes.
Una gran part del barri està ocupada per les grans drassanes (Arsenale) i la resta és una zona tranquil·la en la que es poden veure alguns edificis històrics.
Un dels punts clau que s’ha de destacar en aquest districte de Castello és la Basílica de Santi Giovanni e Paolo, l’església més gran de Venècia. També és interessant caminar fins l’Arsenale o visitar el Museu Naval.
Districte de San Polo
Està situat al centre de Venècia. A l’any 1097 s’hi va crear el mercat central de Venècia, que actualment segueix actiu. San Polo és un barri dels més animats de la ciutat, ple de botigues i mercats.
A l’actualitat, la part oest del “sestiere” és coneguda per les precioses esglésies que té, mentre que la part de l’est és famosa pels seus palaus.
Algunes de les visites imprescindibles a l’hora de conéixer el districte de San Polo són la Basílica de Santa María Gloriosa dei Frari i la Scuola Grande di San Rocco, però, sobretot, no us podeu perdre el majestuós Pont Rialto (a la foto).
Dorsoduro
El districte de Dorsoduro està a la zona sud oest de la ciutat, a la zona més alta de la ciutat. En aquest districte és on es troben la majoria d’edificis de la universitat, i per això és una de les zones preferides per vivenda d’estudiants. Hi ha les dues galeries d’art més importants de Venècia: la de l’Acadèmia i la Col·lecció Peggy Guggenheim.
Paisatge
Venècia és una de les ciutats turístiques més maca i impressionant de tot el món. Ha guanyat molta fama i és coneguda pel seus canals, pels seus transports característics i per un bonic espectacle de les llums nocturnes.
És molt diferent a la resta de ciutats italianes.Venècia és una ciutat edificada sobre el mar i uneix un conjunt d’illes a través de ponts, com el de Rialto, des d’on es pot observar com és la vida a la ciutat.
Per dins de la ciutat no es circula amb cotxe. Hi ha vaporetos, (que són com autobusos) que circulen pels canals on també hi passen les gòndoles. Hi ha moltes botigues, ja que és molt turística, i més de la meitat de gent que està allà són turistes.
A més de Venècia hi ha altres illes: la illa de Murano és famosa pels vitralls, i l’illa de Burano pels brodats.
Hi va haver una època on hi havia molts mercaders i era el punt de les mercaderies d’Àsia. Un dels mercaders més importants va ser Marco Polo.
Vivendes i monuments
Les vivendes de Venècia solen ser edificis construïts sobre uns fonaments dins l’aigua en carrers estrets i que actualment es veuen força abandonats, excepte els palaus i els edificis de més importància. Habitualment les cases que donen en els canals hi ha una rampa per deixar-hi la barca.
La basílica i la plaça de Sant Marc
A Venècia les cases solen ser velles, amb petits balcons, i normalment des de les cases es veu el canal. També hi ha grans obres arquitectòniques. Una d’aquestes és Sant Marc, que és la basílica de la ciutat. Està recoberta de mosaics bizantins de color daurat i vitrificats. Per dintre és molt bonica. Davant de la basílica hi ha una plaça molt gran: la plaça de Sant Marc, que sempre està plena de coloms.
A la mateixa plaça hi ha el campanar (campanile) de la basílica, des d’on es pot veure tota Venècia, els canals que passen entre les illes, i els ponts que les comuniquen.
Gastronomia
A Venècia, com a la resta d’Itàlia, el menjar típic és la pasta. També és molt típica la pizza i el rissotto (o arròs), que es cuina de diferents maneres.
El Rissotto
Recepta per a quatre persones.
INGREDIENTS: 600 g d’arròs, 80 g de mantega, ½ ceba, formatge ratllat (parmasà), caldo de ceps (bolets) i bolets sencers o en trossos.
PREPARACIÓ. Piqueu finament la ceba. Escalfeu la mantega i fregiu-hi la ceba. Quan estigui daurada, afegiu l’arròs, saleu-lo i remeneu-lo sobre la calor forta perquè tot l’arròs quedi envoltat en la grassa de l’oli (amb una cullera de fusta). Afegiu-hi el caldo calent fins a cobrir l’arròs, quna ja no quedi caldo aneu remenant amb la cullera de fusta, perquè no s’enganxi al fons del recipient. Per acabar el risSotto, hi heu de posar el formatge ratllat i amb un tros de mantega fresca.Quan ja el tinguem preparat el coguem al forn 25 minuts i ja el tenim llest.
Transports
Com que Venècia és un conjunt d’illes unides per molts ponts, per la ciutat no es circula amb cotxe, sinó en vaporetos i gòndoles.
Vaporeto
Els vaporetos són una mena d’autobusos que circulen pels canals.´Fan la funció dels autobusos d’aquí, però, evidentment, per l’aigua. Això si, ho fan amb un encant que només el té Venècia, recorrent el Gran Canal. El vaporetto té 18 línies, que són diferents trajectes per la ciutat. Les línies més important són: la 1, la 3, la 7, la 10 i la 18.
Taxis aquàtics
Els taxis aquàtics de Venècia són unes barques grans i luxoses que poden transportar fins a 10 persones.
El preu d’aquests taxis, és bastant elevat. El passeig en aquests taxis acostumen a anar els grups de bastants persones, perquè és, com hem dit abans, fins màxim 10 persones.
Gòndoles
Una gòndola és una barca llarga i estreta tradicional de Venècia. Existeixen des de fa mil anys, i antigament eren el principal mitjà de transport perquè abans no ho havia tants ponts. Medeixen uns onze metres de llarg i són de color negre. El gondoler va dret al darrera l’embarcació conduint-la amb un sol rem.
Vegeu un vídeo d’una passejada en gòndola pels canals de Venècia amb la tonada d’una cançó napolitana: “O sole mio”
Festes i tradicions
Carnaval
Una de les festes més importants de Venècia és el seu carnaval. A l’edat mitjana es cel·lebraven durant sis mesos (des d’octubre fons a març). Ara duren deu dies. Durant el carnaval tothom porta una màscara. Són molt típiques i estan fetes de paper o de guix. La gent es disfressa inspirant-se bàsicament en vestits del s. XVIII.
Pel carnaval es fan moltes representacions teatrals, concerts, balls, jocs i focs artificials. Vegeu un vídeo sobre Venècia durant el Carnaval.
A Venècia es celebren altres festivitats: la Festa de Sant Marc, la Festa del “Redentore” i la Regata històrica de gòndoles.
Músics famosos
Antonio Vivaldi
Va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia. Va ser un dels violinistes i compositors més importants del Barroc, consolidant l’estructura del concerto grosso i la del concert amb solista. Va estudiar violí amb el seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, que era un gran violinista de l’època.
El 1703 es va fer sacerdot, però no en va exercir. Va fer de professor de violí de nenes orfes a l’Ospedale della Pietà de Venècia i també dirigia els concerts que oferien al públic que, per cert, eren molt apreciats.
Vivaldi compaginava la seva activitat com a professor amb la de compositor. En el seu concert “Il Cimento dell’Armonia e del’Inventione” (1725) hi trobem els quatre concerts concerts coneguts com a “Les quatre estacions”. Vegeu el vídeo següent amb imatges de Venècia i la música de l’Allegro del Concert “La Primavera”.
Instruments musicals
Mandolina
A Venècia no hi ha cap instrument típic, però en tota la Península d’Itàlia hi podem trobar la mandolina. Aquest instrument, va aparèixer a Itàlia a finals del segle XVI. És un descendent del llaüt, i consta de 4 parells de cordes metàl·liques que tenen la mateixa afinació que el violí. La seva caixa acústica és en forma de pera i el seu fons sol ser bombat.
A partir de finals del segle XVII, molts grans compositors (d’Itàlia o d’altres països) la comencen a utilitzar en les seves obres, com Antonio Vivaldi, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwing van Beethoven, etc.
Vegeu el següent vídeo hi podreu escoltar el so de la mandolina i com es fa sonar. Es tracta del segon moviment d’un concert per mandolina i orquestra de Vivaldi, en una adaptació de la part orquestral per a conjunt de mandolines.
Danses
Unes de les danses que és coneixen de Venècia són les danses del carnaval. Són balls de saló que es realitzen durant els 10 dies que es celebra aquesta festa. També es fan diferents comparses conegudes com compagnie della calza i realitzen desfilades per la ciutat.