per Maria Prades (ESO1, 2008-2009)

La Sènia està al sud de Catalunya, a la comarca del Montsià.

El temps

El vent que hi ha a La Sènia es diu Cerç o Mestral. S’assembla molt a la Tramuntana que hi ha, per exemple, al Port de la Selva (Alt Empordà). També és molt fort i ve del nord-oest. És un vent sec i violent, temut pels agricultors i mariners.

Normalment hi fa força fred.

Paisatge

El paisatge és molt muntanyós i verd. També hi ha un riu que té el mateix nom que el poble, Sènia. A prop hi ha el delta de l’Ebre i allà mateix hi ha un pantà anomenat d’Ulldecona. I no té mar.

Festes i tradicions

A la Sènia s’hi fan moltes coses molt més típiques dels pobles que no de les ciutats, com per exemple, les festes d’estiu, les gimcames, les curses de burros, curses de bous, etc., i la gent hi va en colla, és a dir, en grups d’amics i amigues.

• Curses de bous. Les curses del bous es fan a la plaça més gran del poble. S’hi posen unes tanques perquè la gent menys atrevida les miri des de la barrera. Segons l’hora del dia hi curses de baquetes (a la matinada), de bous i bou embolat (a la tarda).
• Festa de Sant Bartomeu, el patró. Per la festa del patró de la Sènia s’organitzen balls i altres activitats. Cada nit hi toca un grup diferent i tota la gent del poble -grans i petit- hi va.
• Setmana Santa.  Com a tot arreu, per Setmana Sant s’hi fa una processó, que és molt bonica, i la gent va arreglada.

Gastronomia

A La Sènia no hi ha un menjar típic, però s’hi fan concursos de paelles. La gent que hi participa porta els estris i els ingredients per fer-la i les couen a la plaça del poble, i a la nit s’hi fa un ball. També es fan les manjoies, que són com una mena de mona de Pasqua amb un ou dur a sobre. Són molt dolces; estan fetes de cabell d’àngel i per sobre hi ha fruita confitada.

Música

Malgrat que està a Catalunya, a La Sènica no s’hi escolten ni es ballen gaires sardanes. El que és habitual escoltar són les jotes, que també són típiques d’Aragó.

L’hime de La Sènia

La Senienca és l’himne de La Sènia. Es canta i tota la gent del poble se la sap de memòria. S’acostuma a interpretar a les festes d’estiu i tot el poble va a la pista de ball per cantar-la. Té una part per als instruments i una altra part cantada. La part instrumental la interpreta la banda del poble, i la part cantada, la gent del poble. La lletra diu així:

Aneu companys a la Sènia / que amor fratern trobareu. / Allí va néixer la reina / que logrà robar el cor meu. // Oh senienca, senienca, / amorosa com les flors, / sempre mon cap en tu pensa / que robaren nostres cors.

La banda de la Sènia

Està formada per gent gran i alumnes de l’escola de música. També hi ha la banda de nens més petits, però no toquen l’himne de La Senienca a les festes d’estiu. A la banda hi ha instruments de vent i de percussió, i tots els músics porten un mateix vestit, com un uniforme. Al capdavant hi va una persona gran que porta una mena de bandera amb l’escult de la banda i la va movent mentre desfilen.

Transports

Només hi ha un semàfor en tot el poble, perquè com és petit, no en fan falta més. Per la mateixa raó, també només hi ha un taxi. No hi ha transport públic. Només un autobús per anar de la Sènia a l’Aldea, que és on hi ha l’estació de trens. Gairebé tots els cotxes del poble són tot-terreny, perquè la Sènia és un poble de muntanya.