• ESO1, 2008-2009: Mattia Iannuzzi i Arnau Dilmé.

I o sono Mattia. Elegito Italia perque il mio papa e italiano anque io sono italiano. Jo sóc l’Arnau i tot i que volia fer Portugal, he triat fer el treball amb en Mattia perquè voldria saber més coses d’Itàlia.

• ESO1, 2009-2010: Amaray Fogliano, Sílvia Coll i Ada Rocher.
• ESO1, 2013-2014: Marta Amorós
• ESO2, 2015-2016: Gina Ricard, Elm Vila i Pol Cereijo.

He escollit Itàlia perquè aquest estiu he tingut l’oportunitat d’anar-hi, però no he pogut visitar pràcticament res ja que hi vaig anar a jugar la 5a edició d’un torneig de voleibol dins dels “Giochi Internazionalli del Tricolori”, un esdeveniment esportiu que es fa a Reggio Emilia cada quatre anys. M’agradaria molt saber més coses del país per poder-lo visitar en una altra ocasió. (GR)

He triat aquest país ja que amb la meva família hi hem viatjat molt i mai he après res sobre la musica. He anat a molts museus d’història i art però de música cap. Crec que en el treball podria aprendre molt sobre la música de Itàlia i els compositors, i també aprendre moltes coses més per quan hi torni algun dia. (EV)

He triat Itàlia perquè sempre m’ha cridat l’atenció la forma geogràfica que té (com una bota) i també perquè m’agradaria viatjar-hi quan sigui més gran. (PC)

Situació

Itàlia és un estat europeu situat a la Península Itàlica, la qual té forma de bota. Al nord limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. També comprèn dues illes molt grans: Sicília i Sardenya. Es divideix en vint regions i cadascuna té una capital, però la capital del país és Roma.

Clima

Itàlia té una temperatura agradable gràcies als corrents del mar Mediterrani. A l’estiu té una temperatura agradable, i a l’hivern baixen les temperatures als Alps. Al nord de la península el temps varia molt.En cavi al sud fa calor. + info

El clima italià és subtropical a les zones costaneres del mar de Ligur i les costes més baixes de la part occidental de la península. La temperatura mitjana oscil·la entre els 11ºC i els 19º C. Les precipitacions es concentren en els mesos de tardor i hivern que és el temps en què bufen els vents de l’oest.

Bandera

La bandera d’Itàlia consta de tres colors verticalment posats: verd, blanc i vermell. A la pagina web http://banderadeitalia.com/significado-de-la-bandera-de-italia.php s’assegura que al segle XIX Francesco Dall’Ongaro va dir el següent: “el verd simbolitza les valls de Lombardía i l’esperança d’una Itàlia unida i lliure; el blanc representa la neu dels Alps i el color vermell representa els volcans que hi ha al país i la sang dels morts que van defensar la seva nació”.

Escut

L’escut consta d’una estrella de cinc puntes blanques perfilada de vermell sobre una roda dentada de cinc radis que representa el treball. Està envoltada d’una branca d’olivera a la detra i una de roure a l’esquerra, lligades per baix per una cinta vermella amb la inscripció REPVBBLICA ITALIANA.

Divisió política

Itàlia es divideix en cinc àrees i en 20 regions. A l’àrea nordoccidental hi ha les regions de Liguria, Lombardia, Piemonte i Valle de Aosta.  A l’àrea nordoriental, Emilia-Romagna, Fiuli-Venezia Giulia, Trentino-Alto, Adigio i Veneto. Al centre, Abruzzo, Lazio, Marche, Toscana i Umbria. A l’àrea meridional, Puglia, Basilicata, Calabria, Campania i Molise. I a l’àrea insular, Sardegna i Sicilia.

Idioma

La llengua oficial és l’italià, una llengua descendent del llatí que es parlava a l’edat antiga.Concretament, és la variant literària del dialecte florenti, el que es parlava a la Toscana.

És una llengua neollatina de la que la derriven els dialectes que es parlen arreu de la peninsula Itàlica. + info.

L’italià es parla com a primera llengua a: Itàlia, part de Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà. I com a segon idioma a: Malta, Eslovènia i Croàcia.

Els dialectes italians es poden classificar en:

• dialectes padans: inclou el piemontès, el lígur, el lombard, el emilià etc.
• dialectes vènets: inclou el venecians.
• dialectes italians central: inclou el toscà, el cors, el romà, etc.
• dialectes sud-italians: inclou el napolità, el calabrès, l’apul·liès i el sicilià.

De tots aquests, el que té més reconeixement d’idioma és el cors.

Moneda

L’euro és la moneda oficial de la Unió Europea, per tant, com que Itàlia està dins de la UE, la seva moneda és l’euro. Les monedes italianes de l’euro tenen les pròpies cares nacionals:

• 0,01 cèntims d’euro, el castell de Monte (s. XIII), d’Apulia.
• 0,02 cèntims d’euro, el Mole Antonelliana, una torre que simbolitza la ciutat de Turín.
• 0,05 cèntims d’euro, el Coliseu de Roma.
• 0,10 cèntims d’euro,  el quadre “El naixement de Venus”,  del pintor italià Sandro Botticelli.
• 0,20 cèntims d’euro, l’estàtua futurista “Formes úniques de continuïtat a l’espai” d’Umberto Boccioni.
• 0,50 cèntims d’euro, l’estàtua de l’emperador Marc-Aureli, de Miquel Àngel Buonaroti.
• 1€, l’home de Vitruvi, de Leonardo da Vinci.
• 2€, el retrat de l’escriptor Dante Aligieri, per Rafael.

Fauna i flora

Itàlia té la mateixa fauna i flora que Catalunya i altres països europeus de la zona mediterrània.

A Itàlia hi ha poca varietat d’animals. Aquests amb el temps s’han anat extingint hi han disminuït molt, tot i això, aquí en teniu algun exemple dels que hi viuen: marmotes, cabres, ossos, llops, porcs senglars, guineus, àligues, voltors, falcons, etc.

Gastronomia

Itàlia elabora exel·lents vins, alguns dels quals són molt coneguts internacionalment. Els plats mes típics són: la pizza, la pasta i el risotto (arròs). + info.

• Vídeo de com preparar el risotto de verdures. + info

La pasta

És l’ingredient amb més reputació de la cuina europea i es cuina amb carns, formatges i verdures.

Entre altres aliments, a Itàlia és coneguda perquè hi ha una gran selecció, amb noms, formes i colors diferents. Algunes, com la lasanya, poden constituir un plat únic. D’altres, com els espaguetis i els macarrons, a Itàlia se serveixen com a primer plat de l’àpat.

El rissoto

És un plat que té com a base l’arròs. N’hi ha de diferents tipus. S’hi podem incloure diferents ingredients: verdures, llegums, carns, peixos, bolets, cansalada o marisc.

La pizza i la focaccia

La pizza és un pa pla elaborat amb farina de blat, sal, aigua i llevat cobert amb salsa de tomata i altres ingredients com: formatge, salami, xampinyons, ceba, pernil, olives… La Focaccia també és un pa pla però aquest està ornamentat principalment amb espècies (també s’hi afegeixen altres ingredients).

Ciutats

Bari

És la capital de la regió de Pulla, Puglia en italià, és la segona principal ciutat de la Itàlia meridional després de Nàpols. Es localitza a la costa de la mar Adriàtica i la seva província és la cinquena en extensió i la més poblada d’Itàlia.

Fogliano

Com que un membre del nostra grup el seu cognom és FOGLIANO, ens ha semblat una bona idea penjar fotos sobre el poble i un llac italià que té el mateix nom.

Pompeia

Pompeia és una ciutat de l’antiga Roma situada a la provincia de Nàpols que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi de l’any 79. El 1997, la UNESCO va declarar les seves restes com a Patrimoni de la Humanitat.
La ciutat moderna nasqué i es desenvolupà al segle XIX. Inicialment s’anomenà Valle di Pompei, i cresqué a l’entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser o Beata Vergine del Rosario (1876-1901), un dels principals centres de pelegrinatge de la Itàlia meridional. L’any 2004 Pompeia va obtenir el títol de ciutat.

Vaticà

El Vaticà és una ciutat-estat que es troba dins de Roma. És un dels microestat europeus. Té una extensió de 0,439 km². És tan petit que només la Basílica de Sant Pere  ja n’és el 7% de la seva superfície; la basílica i la Plaça de Sant Pere (a la foto) ocupen un 20% del territori.

La Guàrdia Suïssa és el cos militar encarregat de la seguretat del Papa. Va ser fundada pel Papa Juli II el 1505, davant la necessitat de poder comptar amb un cos militar sempre disponible per a protegir-lo.

Els reclutes han de ser militars suïssos de 19 a 30 anys amb experiència a l’exèrcit suís. Actualment està formada per cent efectius: quatre oficials, 23 sotsoficials i caporals, 70 alabarders, 2 tamboriners i un capellà.

Porten un uniforme específic: un vestit de línies verticals paral·leles de color blau i taronja, unes sabates negres acabades amb punxa i una boina de color negre.

Monuments

El Coliseu (Roma)

El Coliseu (en llatí Colosseum, enitàliaColosseo), va ser el gran amfiteatre de la Roma de l’antiguitat. Conegut originalment com l’Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenada Colosseum per l’existència d’una gran estàtua, el Colós de Neró, que estava ubicada al seu costat, estàtua que posteriorment va ser modificada i no ha arribat als nostres dies.

Torre inclinada (Pisa)

La Torre inclinada de la ciutat italiana de Pisa és el campanar (campanile, en italià) de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar quan van començar les obres de l’agost del 1173.

Transports

Gòndola

La gòndola és un barco amb rems tradicional de Venècia. Durant segles, les gòndoles eren el principal mitjà de transport de Venècia i encara hi tenen un paper important ja que serveixen com a transport turístic pels canals principals. Vídeo amb fotografies de gòndoles.

Vaporeto

A la ciutat de Venècia no hi ha ni cotxes ni autobusos perquè hi ha molts canals. El transport públic s’anomena vaporetto, que és una mena d’autobús aqüàtic.

Festes i tradicions

El Carnaval de Venècia

El carnaval de Venècia és una festa tradicional d’Itàlia on tothom es disfressa. Les màscares són l’element més important. És una festa que data de l’edat mitja i que pot durar fins a un mes. Vénen bandes de música de tot el món i companyies de teatre per realitzar múltiples espectacles en els que intervenen més de mil artistes.

Personatges famosos

• Marco Polo (1254-1324). Va ser un explorador i mercader venecià, el més famós dels viatgers de la Ruta de la Seda.
• Leonardo da Vinci (1452- 1519). Va ser un artista florentí i també científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Curiositats

La màfia italiana

La màfia és una societat secreta que es va crear la illa de Sicília. Està formada per diferents famílies, normalment amb sobrenom, que es dediquen al crim organitzat. S’orgnaitzen segons una estructura jeràrquica.

El seu objectiu és enriquir-se i guanyar poder a base de dur a terme activitats il·legals com el contraban, el tràfic de droga, la prostitució, el joc, robatoris, xantatges, suborns i extorsions, etc.

Alguns exemples de màfies d’Itàlia són:

• Camorra. Va ser una màfia organitzada a Nàpols als voltants dels segles XIV. Els seus membres s’anomenaven camorristis. Van saquejar i terroritzar el país durant segles fins que l’any 1830 van sortir a llum pública.
• La màfia siciliana. Sorgeix a Sicília a principis del segle XIX. Va ser coneguda amb els noms: Commissione o Cupola.

El Padrino

Vito Corleone és un personatge fictici i un dels protagonistes de la novel·la titulada “El padrino” de l’escriptor italià Mario Puzo. Aquesta novel·la va donar lloc a una saga de pel·lícules on es pot apreciar com actuava la màfia i als Estats Units.
Es va estrenar el 15 de març de 1972. Només el primer cap de setmana obtingué 30 milions de dòlars i acabà per recaptar 134.966.411 només als Estats Units i més de 110.100.000 $ a nivell internacional, un total de 245.066.411 $ de guanys, xifra molt considerable tenint en compte que el seu pressupost va ser de 6 milions de dòlars.

Músics: intèrprets i compositors

Itàlia té un ampli repertori d’òpera i música instrumental. Hi ha molts compositors italians famosos. Per només anomenar-ne alguns:

• del Renaixement: Giovanni Pierluigi da Palestrina i Claudio Monteverdi.
• del Barroc: Alessandro Scarlatti, Arcangelo Corelli i Antonio Vivaldi.
• del Classicisme: Niccolò Paganini i Giogacchino Rossini.
• del Romanticisme: Giuseppe Verdi i Giacomo Puccini.
• Contemporanis: Luciano Berio i Luigi Nono.

Instruments

Mandolina

És un cordòfon puntejat.Té quatre cordes afinades com les del violí. Aquest instrument va aparèixer a finals del segle XVI. Té una caixa de ressonància en forma de bol i és de forma plana.

Vídeo. Concert per a dues mandolines d’Antoni Vivaldi.

Cançó napolitana

És una composició generalment en napolità per a veu masculina solista i acompanyament instrumental. És característica de la ciutat de Nàpols i la seva regió. Les seves lletres són variades, però solen fer referència a assumptes amorosos o al paisatge del sud d’Itàlia. Algunes de les cançons més famoses són ‘O sole mio, “Torna a Surriento,” Funiculì, funiculà” o ”Santa Llúcia”.

“O sole mio” és una cançó napolitana que parla de com els italians aprecien el sol i de que com els  agrada.

• Lletra (en italià i traduccio en català)
• Partitura
• Vídeo: Versió

Cants de Còrcega

Paghjella

La paghjella és un cant tradicional cors, polifònic, interpretat a cappella per homes. Els seus textos habitualment tenen sis versos de vuit síl·labes (en idiomes com el cors, el sard o el llatí) i es basen en històries de la vida quotidiana, encara que la seva importància és relativa, ja que l’interès principal radica en l’aspecte musical. Exemple.

Danses

Tarantel·la

És una de les danses tradicionals. Prové del sud d’Itàlia. És una cançó ràpida i alegre. Hi ha moltes versions, com la Napolitana, la Calabresa i la Montemarano. Hi ha una indumentària especial associada a aquesta dansa. Les dones porten una camisa blanca, un davantal blanc o clar, un cosset negre i una faldilla àmplia amb vol generalment de colors vius. Els homes porten mitges, una camisa blanca, una armilla negre o fosca, pantalons d’un color viu i faixa amb un color que contrasti.

• Per veure els passos de dansa
• Per veure les evolucions a l’espai i la coreografia