Manresa (Bages)

Albert Alonso, Paula Batllori, Yulia Beznosova, Maria Castanyer, Quin Culubret, Tatiana Chalaco, Farouk El Boukhaldi, Guillem Estebanell, Llibert Julià, Oriol Marès, Marina Montenegro, Bastian Partal, Irene Quintana,  Sílvia Reyner i Paula Sau, Claudia Vicens  (1r d’ESO, 2010-2011)

Manresa és una ciutat prop de Barcelona. És la capital de la comarca del Bages. Es troba en la confluència dels rius Llobregat i Cardener -que és el que passa per la ciutat-, entre les planes de l’Urgell i la Segarra. L’aigua del riu Llobregat es recull a Balsareny i arriba a Manresa a través de la Sèquia fins el parc de l’Agulla.

La ciutat està a 238 m. d’alçada respecte el nivell del mar. Té un clima entre mediterrani i continental. A l’estiu fa molta calor  i a l’ hivern fa molta fred.

Com arribar-hi

Per poder anar de Girona a Manresa tenim vàries opcions. Segons la “Guía Michelin” amb cotxe s’hi pot anar per l’Eix Transversal o per l’autopista A-7. Són uns 130 km que, en cotxe, seran una hora i 30 minuts (aprox.) i amb autobús, unes dues hores.Veieu el recorregut aquí.

Festes

• 21 de febrer. Festa de la llum o Festa Major d’Hivern que commemora una tradició.
• Agost: Festa Major.

La Festa Major de Manresa

La Festa Major de Manresa se celebra cada any el primer dilluns després del darrer diumenge d’Agost. Les festes, però, comencen uns quants dies abans. Les dates són del 21 al 30 d’agost. Les festes s’acaben amb un espectacle piromusical al Parc de l’Agulla.

EL CORREFOC

És una festa tradicional participativa, una de les més populars de la ciutat.Va néixer el 1982 per recuperar les tradicionals festes del foc que s’havien celebrat antigament. Passa per molts carrerons i places del barri vell. Normalment es fa el dilluns a la nit quan és la Festa Major. El correfoc es va fer l’any 1982  perquè la gent volia fer una festa de foc perquè veien que els altres llocs de Catalunya també ho feien. També hi va influir la realització d’una trobada de dracs i diables a Barcelona. El correfoc de Manresa és una festa popular tradicional i participativa i el seu nom fa honor al foc que es fa pels carrer i places del barri vell de la ciutat. El recorregut del correfoc es comença sempre a la plaça Major de la ciutat. Durant el trajecte es fan certs balls i salts que ha continuació nombrarem. Passen per molt carrerons i places del barri vell de Manresa. Quan s’acaba el correfoc es torna de nou a la plaça Major.

BESTIARI DEL CORREFOC

L’origen són les figures que anaven davant de les processons de la festa de l’església Catòlica de Corpus. A l’epoca medieval es feien unes representacions que se’n deien entremesos. Al cap del temps, aquestes representacions es feien a les places de les esglésies però al cap de molts anys aquestes representacions es van deixar de fer. Ara es poden veures alguns personatges de la processó: el Drac, el Bou i la Mulassa.

	Moscada. Quan arriben a algunes places s’aturen i fan les “moscades”. Una moscada és un grup de dracs o dimonis que comencen a saltar tots alhora mentre la pirotècnica que porten es manté encesa sempre rodant per la plaça en sentit contrari a les agulles del rellotge, cap a l’esquerra.
	Moixogants. És un grup de 15 dimonis del correfoc. Són una mena de dimonis-ocells que porten forques. Porten màscares d’ocells i ales als braços. Simbolitzen ocells de foc (una mena d’au fènix).
	Bou. La primera referència d’aquesta bèstia del correfoc és del 1794 i ha servit de model per altres correfocs de Catalunya. Tot i que no té una dansa pròpia, forma part de la comitiva. Vídeo.
	Mulassa. Tradicionalment, obria el pas de la processó de Corpus i el 1985 es va recuperar el costum. És una estructura de cartaró-pedra i fibra de fibra, recoberta d’una lona marró.Pot dur dos tipus de pirotècnica (fuets i barrilets), dos a la boca i un a la cua.
	Drac. És uns estructura de fusta revestida d’unes 10.000 escates que pesa 96 Kg. Té una antiguitat d’uns 300 anys. Vídeo.

Sant Ignasi de Loiola a Manresa

Sant Ignasi de Loiola va néixer el 24 de desembre de 1497 i va morir el 31 de juliol de 1556. Era un noble  basc, més conegut com Iñigo López de Loiola, el més petit de 10 germans. Va ser militar i en una de les batalles el van ferir en una cama. Mentre es recuperava va decidir canviar la vida i iniciar un pelegrinatge a Jerusalem. De camí cap a Montserrat, va passar per Manresa on hi va estar  aproximadament uns 10 mesos, entre el 25 de març de 1522 i principis de febrer de 1523. Vivia en una simple cova, ara coneguda com la Cova de Sant Ignasi(veieu-la a “Visites culturals i llocs d’interès).Es va establir a Manresa perquè a Barcelona, que és des d’on volia embarcar, estava tancada per por de la pesta.Després va passar la Pasqua a Roma i va agafar un vaixell rumb a Venècia, cap a l’Illa de Xipre. Finalment va dirigir-se cap a Jerusalem, el seu lloc de destinació.

Visites culturals i llocs d’interès

El dia 31 de Març, els alumnes de l’assignatura Músiques del món anirem a la XVI Trobada de Corals de Secundària de Catalunya. Després de la trobada, tindrem la sort de visitar la ciutat. En aquesta ciutat hi ha molts llocs per contemplar però n’haurem de triar només uns quants ja que tan sols tindrem una tarda per visitar la ciutat.

	Cova de Sant Ignasi. (Foto: aspecte exterior, amb l’edificació posterior que la conté). Aquí hi va escriure la seva obra “Exercicis espirituals”. Està als peus de la Seu (Basílica de Santa Maria).
	Basílica de Santa Maria de la Seu. es va començar a construir el s. XIV i es va acabar al primer terç del s. XX. Fa 30 m d’alçada.
	Casino. Actualment és la biblioteca comarcal.
	Pont vell. És d’origen romà.
	Pont nou. És un dels ponts mediveals més ben conservats de Catalunya. Perment comunicar Manresa amb Lleida travessant el el riu Cardener.
	Parc de l’Agulla. Si la nostra intenció no fos anar a visitar convents, ponts, carrers, muralles.., també hi hauria l’opció d’anar al parc de l’Agulla. Aquest parc té un llac artificial on desguassa la Sèquia de Manresa. És un lloc per passar l’estona i contemplar la naturalesa. A mitjans del segle XIV Manresa patia una sequera i per superar-la es va construir una sèquia. Ara forma  part del Parc. La sèquia té un recorregut de 26 quilòmetres i un desnivell de 10 metres i supera torrents i rieres gràcies a una trentena d’aqüaductes i mines.