- ESO1, 2007-2008: Yassine Bokhaldi, Nora Fonseca i Fàtima Zeaaj
- ESO1, 2010-2011: Albert Alonso i Farouk Bokhaldi
El Marroc és un país situat al nord-oest d’Àfrica. La capital és Rabat, però hi ha una ciutat que també és molt important: Casablanca.
A l’oest limita amb l’oceà Atlàntic, al nord, amb l’Estret de Gibraltar i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla; a l’est, amb Algèria; i al sud, amb Mauritània.És l’únic país africà que no pertany a la Unió Africana.
Clima
Al Marroc hi ha molt de contrastos, a part de que hi ha zones i climes diferents. Per exemple, el desert es caracteritza per les oscil·lacions tèrmiques (hi arriben a haver variacions de fins 50º C, en canvi a la zona de l’Atlas (que es situa des del sud-oest al nord-estd’Àfrica i també està sobre els països: Marroc, Algèria i Tunísia ) és diferent perquè té un clima de muntanya; es caracteritza per ser l’únic exemple Africà d’una formació muntanyenca propiament dita. El punt més alt és el Djeb Toubkal (4.167m) situat, precismanet, a l’Altles marroquí. A prop hi ha el desert del Sàhara.
Als altiplans hi ha temperatures molt altes, quasi extremes. També hi neva bastant.
En general, el clima és molt divers perquè a l’hivern és poc humit i fa poca fred (per la influència del mar) i, en canvi a l’estiu fa una calor molt forta, sobre tot a les ciutats tancades com Marrackech.
Geografia
El Rif
El Rif és una regió muntanyosa del nord del Marroc, prop de la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuán i Nador.
Es tracta d’una regió tradicionalment aïllada. Els seus habitants són els berebers. Aquí es parla el rif, encara que l’idioma oficial és l’àrab. Com a llengües estrangeres també es parla el castellà i el francès.
Marroc té costa i desert, però té més desert que costa. A la foto, un oasi emmig del desert, darrera una duna.
Fauna
Camell
Domedari
Ciutats
Nador, la meva ciutat
Jo sóc de Nador. Primer m’agradaria explicar qui sóc. M’agradaria que sabéssiu més coses sobre la meva llengua i la meva cultura. Jo sóc amazigh, que vol dir home lliure, noble i honrat. El plural d’amazigh és imazighan. Però, qui són els imazighan?
Aquí, a Catalunya, gairebé tothom qui veu un immigrant magrebí diu que és àrab. Hi ha molt poca gent que distingeixi els àrabs dels imazighan, només algunes persones, sobretot els mestres, els professors o la gent de les associacions d’immigrants. Els imazighan també ens anomenen berbers.
Els imazighan vam ser els primers habitants de tot el nord d’Àfrica. Actualment vivim sobretot al Marroc, a Algèria, a Tuníssia i a Líbia. Però també n’hi ha a Mali, al Níger i a Burkina Faso. Els tuaregs són també berbers.
També hem viscut a la peninsula Ibèria. D’on us penseu que ve la paraula Gibraltar? L’any 711, el berber tàreq Ibn Zayàd, armat i amb una tropa de set mil homes, va creuar l’estret de Gibltar. En arab es diu Jabal Tàreq, que significa “la muntanya de Tàreq” en honor del primer home que va conquistar.
BIBLIOGRAFIA: El Hassan Abarkan. Jo vinc de Nador. Fundació Propedagògic. Rosa Sensat, 2001.
Vivendes
Al Marroc, les vivendes depenen molt del barri i de la ciutat.
A la ciutat de Casablanca, tal com diu el seu nom, tradiciomalment les cases (totes) eren blanques. Però com que és una ciutat una mica bruta i amb molta pols, les cases s’embruten molt ràpid, ara les cases són cada una d’un color diferent; la gent ja no respecta la tradició perquè no vol que la seva casa estigui bruta.
Com abans he explicat, també depèn molt dels barris. Als barris del costat de la costa, les cases són molt grans i molt luxoses; en canvi just al costat hi ha barris molt pobres, on la gent viu en barraques i barracons. El contrast és molt impressionant.
La gent
Al Marroc la gent és molt hospitalària. Pots anar pel carrer i una àvia que no coneixes de res et pot convidar a casa seva a prendre un tè, o si va algú d’aquí, amic o amiga d’algú d’allà, o ni que només sigui conegut d’alguna persona que tingui alguna familiar al Marroc, el familiar et convida a casa seva com si fos casa teva i com si us coneixéssiu de tota la vida.
Idioma
Al Marroc es parlen diferents idiomes: l’àrab clàssic i Àrab parlat (o darija), el bereber (o tamazijh) -es parla al nord del Marroc-, el rif es parla a nador, el souss es parla a Agadir, el castellà i el francès.
Gastronomia
El menjar del Marroc és molt diferent del d’aquí Catalunya. La gastronomia és molt variada; hi ha molts plats típics. Al Marroc la gent cuina molt; no hi ha botigues de menjar preparat, i si n’hi ha alguna és d’un estranger. Parlarem dels nostres preferits. Són dos plats típics que només se solen fer quan venen convidats o alguna cosa especial.
El cuscús
Es cuina els divendres per dinar. Bàsicament és sèmola de blat amb moltes verdures i carn o peix; també n’hi ha un de dolç que porta panses i ceba confitada.
Pel Ramadà mengem harira, que és una sopa tradicional feta amb verdures, cigrons, talls de carn i fideus.
Costums, tradicions i diades
La henna
La henna és típica del Magrib. És una espècie de pols de color verd que s’utilitza sobretot per a decorar la pell de les mans i els peus. És una mena de tatuatge no permanent, amb dibuixos molt acurats i bonics. També es pot posar henna als cabells per canviar-los de color; ho fan les dones grans quan tenen els cabells blancs. La henna se’n va al cap d’un o dos mesos.
El Ramadà
La festa més tradicional i la més coneguda a part de la Festa del xai que es celebra dos mesos després del Ramadà, és el propi Ramadà. Aquest, es fa una vegada a l’any depèn de la lluna (més 9 de l’any lunar islàmic). Consisteix en no menjar, no beure i no fumar des de que surt el sol fins que es pon. Quan es pot menjar (quan es pon el sol) al principi només mengen un dàtil i un got de llet, van a resar el que toca i llavors continuen menjant moltes coses; entre elles dolços, creps, “Harira”, entre d’altres. Normalment la gent es torna més grassa perquè menja molt.
Vestit tradicional
Al Marroc vestim diferent d’aquí. Els homes portem una camisa llarga, uns pantalons fins i unes babutxes o sandàlies als peus. Les dones també porten uns pantalons fins, una samarreta i una gel·laba (o túnica) a sobre. També porten unes babutxes. La mainada es vesteix igual que a Catalunya.
Sobre el vestit tradicional, fonamentalment en destacaria dos, encara que la diferència no és gaire important. Un és el kaftan. Els kaftans són fets a mà i normalment són personalitzats per la dona que els porta.
L’altre és el vestit que porten algunes dones per ballar. La seva característica és que tenen moltes medalletes perquè quan moguin les caderes o les espatlles facin soroll.
Música
L’esgarip
És un crit o xiscle característic que es fa amb la llengua i que s’acostuma a interpretar en els casaments.
Dansa
La dansa del ventre
La dansa del ventre és una dansa típica del món àrab que acostumen a ballar-la només les dones. Consisteix en fer moviments ondulant amb els malucs, la panxa i l’esquena.
Instruments musicals
Darbuka
La Música del Marroc és molt diferent de la catalana. Es fan servir instruments tradicionals com el darbuka, que és com un tambor en forma de copa fet de ferro (encara que també n’hi ha de fusta i de ceràmica), amb un parxe de plàstic que abans era de pell de cabra. Es col·loca entre les cames i es colpeja amb les mans. Vídeo
