- ESO1, 2007-2008: Angie Escobar.
- ESO1, 2009-2010: Pau Iglesias i Efrain Molina.
- ESO1, 2013-2014: Estiven Villa
- ESO2, 2015-2016: Gerard Pallarès
Jo he triat Argentina perquè no en sé pràcticament i vull conèixer coses d’aquest país. També l’he triat perquè és un país on hi ha grans jugadors de futbol, que és un esport que a mi m’agrada, i és un lloc on hi fa força calor.
- ESO2, 2015-2016: Mateo Halac
Jo he volgut fer Argentina perquè és el país d’on prové la major part de la meva família i m’interessa saber la cultura amb la qual estan en contacte diariàment.
Situació
Argentina està situada a Amèrica del Sud. Al nord limita amb Bolívia i Paragüai, a l’est amb Brasil, Uruguai i l’oceà Atlàntic i a l’oest amb Xile, amb qui comparteix la serralada dels Andes.
Argentina té 4.665 quilòmetres de costa que dóna a l’oceà Atlàntic que localment es coneix com el Mar Argentí. S’hi troben importants recurs pesquers i petrolífics. La posició dins el continent sud-americà dóna lloc a dues façanes ben definides:
- A l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica.
- A l’oest, la serralada dels Andes.
Bandera
La bandera d’Argentina la va crear Manuel Belgrano el 27 de febrer de l’any 1812.
Els colors de la bandera argentina són el blau i el blanc, que té un sol al mig. El blau representa el cel i el blanc, la pau. El sol representa el naixement del nou país, quan aconseguí independitzar-se.
Escut
L’escut d’Argentina no va ser acceptat fins al 1944. És un escut de forma ovalada, amb els colors de la bandera, que representen el cel i el riu de la plata. Està voltat per dos rams de llorer que representen la victòria d’aconseguir la independència, i també un sol d’or -que també és present a la bandera- que representa el naixement d’una “nova i gloriosa nació”, tal con diu l’himne.
Divisió política
Argentina es subdivideix en vint-i-tres províncies.
Moneda
La moneda Argentina s’anomena peso. Va ser la moneda oficial des de l’u de juny de 1843 fins el 14 de juny de 1485, que va ser substituïda per l’austral, la qual va ser un fracàs. Per aquest motiu van tornar a utilitzar la moneda anterior com a oficial. Aquesta moneda poc a poc està essent substituida pel dólar.
Geografia
El país pot dividir-se en tres àrees geogràfiques clarament diferenciades:
- Les planes fèrtils de les Pampes, al centre del país. Són la basa de la riquesa agrícola de l’Argentina.
- La cadena muntanyosa dels Andes, a l’oest del país, a la zona fronterera amb Xile, on es troba el punt més alt del país, l’Aconcagua, amb 6.960 m.
- L’altiplà de la Patagònia que s’estén del centre cap al sud (Tierra de Fuego, que en català vol dir Terra de Foc)
Clima
Argentina té una gran varietat de climes. El que predomina és el temperat però també hi ha un clima subtropical.
Paisatge
Els Andes
La serralada dels Andes travessa tot Amèrica del sud, des de Venezuela fins a la Patagònia (Argentina). La seva part meridional seveix de frontera natural amb Xile. El cim més alt és l’Aconcaua, la muntanya més alta d’Amèrica, de gairebé uns 7.000 metres. Però hi ha prop de 102 pics de més de 6.000 metres d’alçada.
Península Valdés
A la península Valdés hi ha molts animals: elefants marins, lleons marins, balenes, pingüis, etc.
Catarates d’Iguazú
Estan formades per 275 salts d’aigua que poden arribar a més de 70 metres d’alçada. Estan alimentades pel cabal del riu Iguazú.
Cascades de l’Iguaçú
És un conjunt de 275 cascades d’aigua cap al riu Iguaçú.
Parc Nacional Los Glaciares
Es troba al sud-oest de la Patagònia. En aquest parc hi ha dos llacs molt grossos d’origen glacial i alguns llacs que són més petits.
Fauna
Armadillo
Te té una gran capa protectora com una mena de cuirassa. També te unes ungles molt grans i afilades. tot i que la seva mida no és massa gran, en un riu salat , a 135 km de distància de la ciutat de Buenos Aires, es van trobar fòssils d’un armadillo gegant.
Ètnies
Mapuche
Els descendents del vell poble mapuche viuen a les províncies de Neuquén, Riu Negre i Chubut. Actualment, la seva subsistència es basa en la ramaderia (xais i cabres).
Guaranies
Els guaraníes o guachimis o avá, segons el seu autodenominació ètnica original -que significa “home”-, són un grup de pobles indígenes sud-americans que se situen geogràficament a Paraguai, nord-est d’Argentina, sud i sud-oest de Brasil i sud-est de Bolívia. Actualment, uns 5.000 descendents directes de guaraníes viuen en l’Argentina, i molts més en el Paraguai, on l’idioma guaraní és un dels dos oficials al país.
Idioma
El castellà és la llengua oficial de l’Argentina, però hi ha diferens variants. També es parla el guaraní i el ketxua, entre altres llengües nadives.
Població i economia
.jpg)
Els gauchos són un tipus de vaquer característic de les planes i zones d’Argentina, Uruguai, Paraguai, Chaco bolivià, sud del Brasil (Riu Gran del Sud, Santa Catarina, Estat de Paraná, Mato Grosso del Sud i el sud de Xile). S’identificava i identifica per la seva condició d’hàbil genet que es dedica a la ramaderia. A més de per les activitats econòmiques i culturals derivades d’ella, especialment la del consum de carn i la utilització del cuir.
- Vídeo. En comptes d’un llaç (com els cowboys), utilitzen les boleadores, que es fan servir en els balls tradicionals.
Ciutats ii llocs per visitar
Buenos Aires
És la capital federal d’Argentina i la ciutat més important perquè és el centre econòmic, financer, industrial i cultural de l’Argentina, i la ciutat més poblada d’Argentina
Teatre Colón
Es troba a la ciutat de Buenos Aires. Se’l considera un dels cinc millors del món. Té la sala amb la millor acústica per fer òpera i la tercera millor per a concerts del món.
Córdoba
És el centre agrícola més productiu del país i la segona ciutat més poblada i la més gran del país.
Rosario
És la tercera ciutat mes poblada d’Argentina i la més avançada tant a nivell tecnològic com a nivell educatiu, financier i econòmic.
Llegendes
El duende
Hi ha dues versions. Una, que diu que és un nen que va morir sense ser batejat; l’altra, que era un nen dolent que va copejar a la seva mare.
És molt petit. Té uns ulls molt malignes i dents molt afilades. Porta un barret gran i plora com una criatura. Té una mà de ferro i una altra de llana. Quan s’apropa a algú li pregunta amb quin mà desitja ser copejat. Alguns diuen que, sense importar l’elecció, el follet copejarà sempre amb la de ferro. Uns altres, en canvi, asseguren que els desprevinguts trien la de llana i que és aquesta la que en realitat més dol.
Dansa
Bailecito
És una dansa de galanteig per parelles, de moviments vius. Es balla amb mocador.
Chacarera
És una dansa folklòrica tradicional d’Argentina, originària de la província de Santiago del Estero. Ha arribat a estendre’s per tota l’Argentina i part del sud i orient de Bolívia (regió del Chaco). S’executa tradicionalment amb guitarra, bombo i violí. Existeixen chacareras cantades i també instrumentals. Es balla en parelles que dansen lliurement (però en grup) fent voltes i girs.
El tango
- Vídeo: Canción de Buenos Aires, cantat per El Cabrero. S’hi escolta un bandoneó.
La música i el ball més conegut i tradicional d’Argentina és el tango. Sorgí en els suburbis de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo a finals del segle XIX, quan les ciutats es transformaren en grans metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic.
Té una forma binària i un compàs de quatre per quatre. La dansa és molt sensual i complexa, i les lletres dels tangos solen expressar coses d’amor que sent la gent del poble, moltes vegades de tristesa. Veieu com es balla en els següent vídeo.
Carlos Gardel
Carlos Gardel va ser un intèrpret molt famós de tangos. Segons alguns, va nèixer a Tolouse (França) el 1890, i segons altres, a Tucuarembó (Urugüai), el 1887. Va morir el 1935 a Medellin (Colòmbia).
Vídeo. Escolteu com Carlos Gradel canta el tango “Volvió una noche”.
Astor Piazzola
Astor Pantaleón Piazzolla (Mar del Plata, 11 de març de 1921 – Buenos Aires, 4 de juliol de 1992) va ser un bandoneonista i compositor argentí considerat un dels músics més importants del segle XX.
Va estudiar harmonia i música clàssica i contemporània amb la compositora i directora d’orquestra francesa Nadia Boulanger (1887-1979).
Els tangueros ortodoxes consideraven que les seves composicions no eren tangos i els consideraven “l’assasí del tango”. Ells els va respondre: «És música contemporània de Buenos Aires». Les seves obres no es difonien per la ràdio i els comentaristes seguien atacant el seu art. Alhora, els segells discogràfics no s’atrevien a editar-la. Se’l considerava un snob irrespectuós que componia música híbrida.
Vídeo: “Adiós Nonino” (L’autor tocant el bandoneó)
Mauricio Raúl Kagel
Mauricio Raúl Kagel (Buenos Aires, Argentina, 24 de desembre de 1931 – Colònia, Alemanya, 18 de setembre de 2008). Va ser un compositor, director d’orquestra i escenògraf argentí. Resident en Colònia des de 1957, Maurici Kagel és autor de composicions per a orquestra, veu, piano i orquestra de cambra, de nombrosos obres escèniques, de disset pel·lícules i onze peces radiofòniques.
Està considerat un dels més innovadors i interessants autors postseriales i de música electrònica de finals del segle XX.
Fernando Otero
Fernando Otero (Buenos Aires,1 de maig de 1972) és un compositor, pianista, vocalista, director musical, arreglador, escriptor, productor i multiinstrumentista argentí radicat a Nova York des de 1992. Fill d’Elsa Marval, cantant d’òpera, pianista i actriu, va començar als seus estudis musicals als cinc anys d’edat, rebent lliçons de cant i piano impartides per la seva mare.
En els següents vídeos, el compositor al piano:
Cançons tradicionals
En aquest enllaç hi ha els àudios i la lletra de de cançons tradicionals argentines.
“Salta es una mujer morena”
Jo he triat aquesta cançó perquè el meu pare em va explicar que quan va anar a Argentina li va donar la sensació de que els nois respecten molt les noies, i que els hi agrada de dedicar cançons a les noies. Una que els dediquen és “Salta es una mujer morena”. A continuació us passo un fragment de cançó:
… Salta “la Linda” te llaman / paraíso terrenal / tus cerros verdes de asombro / jamás habré de olvidar / porque en mi sangre te llevo / Salta querida…
Instruments musicals
Bandoneó
És un instrument aeròfon. Com l’acordió i l’harmònica, té les llengüetes metàl·liques.
Vídeo: Escolteu com sona. He triat aquest vídeo perquè l’intèrpret està considerat un dels millors bandoneista d’Argentina.
Gastronomia
La gastronomia d’Argentina es caracteritza i diferencia de les gastronomies de la resta d’Amèrica Llatina per grans aportacions europees. A Argentina es combinen perfectament, la gastronomia criolla, italiana, espanyola, i en molta menor mesura, la indígena. Fins i tot, a causa dels esclaus portats des d’Àfrica al territori que actualment és Argentina, també hi ha algunes influències de la d’aquest continent.
Una part característica de la gastronomía del país és la gran producció de productes càrnics i el seu consum, com els asaditos de la Patagònia.
Crema Ganache
És un postre que es fa amb 200 g. de xocolata, 50 cc de llet i 50 cc de crema de llet. Primer mullim la llet amb la crema. S’apaga el foc i s’hi afegeix la xocolata fins que es desfà. Es deixa refredar i es posa a la nevera.
Vestit tradicional
Les dones porten un vestit llarg en forma de campana, amb mànigues llargues i un mocador al coll que s’anomena “paisana”.
L’home porta un “gaucho” i una “bombacha” (pantalons pel camp), una samarreta, una armilla, un mocador, botes de cuir, un barret, i un “facon” o ganivet a la cintura.
Esports
El pato és l’esport nacional. La informació que es té és del segle XVII.
Personatges famosos
Lionel Andrés Messi
Va néixer al 24 de Juny de 1987 i ara té 28 anys. Actualment és el jugador més bo de futbol, i el segon jugador més bo de tota la història. Va guanyar quatre pilotes d’or seguides (2009, 2010, 2011, 2012), i des de l’any 2014 és el màxim golejador de la lliga espanyola i també de la Champions.
Papa Francisco
El seu nom real és Jorge Mario Bergoglio Sívori. Va néixer a Buenos Aires al 17 de desembre de 1936 i ara té 79 anys, a punt de fer-ne 80. Actualment és el 266.º papa de l’Esglèsia Catòlica. Va ser elegit papa el 13 de març de 2013 després de la renúncia del seu antecessor, el papa Benet XVI.
