• ESO1, 2012-2013: treball de grup-aula
• ESO2, 2015-2016: treball de grup-aula amb motiu de la participació per segon any consecutiu del centre en el Projecte Benjamin de Sefarad.

+ info: (2014) blog d el’institut Jaume Vicens Vives.

+ info: (2015) blog de l’institut Jaume Vicens Vives.

Projecte Benjamí de Sefarad

Aquest projecte va començar el 2014  a la ciutat andalusa de Lucena, on la cultura jueva ha estat molt important, com a Girona. Els ajuntaments de totes les ciutats participants es van posar d’acord per fer una activitat didàctica i que tots els centres poguessin gaudir de els llocs jueus i cultura jueva de les diferents ciutats.
Però als professors i encarregats del projecte també els interessa que aprenem noves maneres de buscar informació a través de les pàgines webs i escollir la necessària i descada; a aprendre a fer exposicions orals sobre la cultura jueva i a utilitzar les paraules correctes en cada cas.

“Sefarad, nom que els jueus donaven als regnes musulmans i cristiano-castellans de la península Ibèrica. En l’actualitat, vol dir Espanya”. (Font)

Segons això, Sefarad és una paraula hebrea que es refereix a Espanya. Els jueus provinents de Espanya se’ls deia sefardites. Però hi ha una altra teoria que diu que és un país de Àsia menor perquè en un apartat de la Bíblia es menciona:

“La multitud dels deportats d’Israel ocuparà Canaan fins Sepharad, i els deportats de Jerusalem que són a Sepharad ocuparan les ciutats del Negueb.”

Com que a la Bíblia només mencionen països de Àsia Central, potser Sepharad es refereix a Sardes, un país que està a la Àsia central.

Bandera

Va ser adoptada el 28 d’octubre de 1948. L’estrella de David, de color blau, es situa al centre, sobre un fons blanc, entre dues franges horitzontals blaves de la mateixa grandària. Representa les dotze tribus d’Israel de l’antiguitat. Les ratlles blaves representen el tal·lit, que és una peça de roba religiosa jueva; la franja blanca, la puresa i la pau.

El call

En llatí, call significa pas estret entre dues parets (veieu fotos 1, fotos 2). A l’edat mitjana, era el nom que rebien les zones habitades pels jueus als països catalans, és a dir, els seus barris. El Call de Girona va ser una de les comunitats jueves més importants d’occident. Actualment és el call millor conservat d’Europa. Amb les restes de la seva manera de viure, els seus cultes i els seus costums s’ha muntat un museu, justament en un dels edificis del barri que van ocupar. +info: Museu d’Història dels Jueus de Girona.

S’ha trobat un document de l’any 888 en un document en el que es fa referència a la presència d’unes 25 famílies jueves a Girona. El Call de Girona ocupava els carrers propers a la catedral i el Carrer de la Força. Hi van arribar a viure unes 800 persones aproximadament.

A la nostra ciutat s’hi van desenvolupar teories dels més importants pensadors: Jacob ben Sehet Gerondi, el poeta Mesulam ben Selomó de Piera, i els grans filòsofs Ezra ben Salomo i Azriel de Girona. El que més va destacar, però, va ser el metge, poeta, filòsof, conegut com a Bonastruc ça Porta.

Religió

El judaisme és la religió del poble jueu. És la religió més antiga de les tres monoteistes majoritàries, i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Fins a la creació d’Israel com a estat, després de la segona guerra mundial, al món no hi havia cap estat on el judaisme fos religió oficial. Per un jueu, el judaisme és el concepte més ampli que pot incloure religió: terra, nació i cultura. D’acord amb teòlegs i historiadors jueus, certes qualitats van distingir al judaisme de la majoria de les altres religions. (WKP)

Elements de culte

• La sinagoga. El nom prové del grec i volia dir lloc on es reuneix la gent. Per extensió, s’anomena així a l’ “edifici i lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural d’aquesta comunitat” (DIEC).  La sinagoga es trobava al call.
• La quipà. En jueu, vol dir part superior o cúpula. Es tracta d’una petita gorra ritual en forma de casquet feta per cobrir parcialment el cap en les cerimònies religioses. Es fan de tela o llana teixida. Tradicionalment la utilitzen els homes jueus. Significa que l’home porta un pes sobre el seu cap per recordar que Déu és superior a ell i per baixar la supèrbia humana (WKP, GEC).
• El tal·lit.
• La menorà. Canelobre o llum d’oli de set braços (WKP). Representa l’arbust en flames que va veure Moisès al mont Sinaí. És un dels símbols oficials de l’estat d’Israel; apareix a l’escut del país.
• La mezuzà. És una caixeta a la dreta de les portes de les cases jueves que conté un pergamí enrotllat en versicles de la torà.
• La torà. És una paraula jueva que vol dir “ensenyament”. També es refereix al text dels cinc primer llibres de la bíblia, que els cristians anomenen Pentateuc. És un pergamí que està enrotllat en uns mànecs de fusta per evitar tocar la torà amb les mans i per llegir-la, s’ha d’enrotllar i desenrotllar el pergamí.
• La janucà. És la festa de les llums.  Hi ha un canelobre especial de vuit braços (anomenat hanukkà), un per a cada vespre dels vuit dies que dura la festa. En cadascun s’hi posa una espelma; la del mig serveix per encendre les altres. Amb aquesta festa es commemora la recuperació de Jerusalem.

Hebreus, jueus o israelites?

Els hebreus són el poble originari de Mesopotàmia (terra entre els rius Tigris i Eufrates, al Pròxim Orient). A l’antiguitat, eren un poble nòmada que vivia de la ramaderia.

Els israelites és el poble que va formar a l’Antiguitat, de la descendència d’Israel, un dels dotze fills del patriarca Jacob. Actualment, Israel és el nom d’un país del Pròxim Orient.

Els jueus són aquelles persones que professen la religió jueva, hagin nascut o no a Israel.

La diàspora

“És la dispersió d’un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc original, especialment la dels jueus” (DIEC)

El 606 a.C. va haver-hi la primera diàspora dels jueus, quan els reis del babilonis, Nabucodonossor II va conquerir el regne de Judà, destruint el primer temple i traslladant els líder jueus a Babilònia. Setanta anys més tard, el rei persa Ciro II el Gran va permetre als jueus tornar a la seva terra, després d’haver conquerir els babilonis.

L’any 70 d. C. es va produir la segona diàspora dels jueus quan el general romà Tito, futur emperador, va derrotar una revolta jueva i va destruir el segon temple.

Els kibutz

“Comunitat agrària de caràcter col·lectivista de l’estat d’Israel” (DIEC)

Més definicions:

• “Comunitat col·lectivista de l’estat d’Israel inspirats en el socialisme i en el sinonisme (…). Comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directe en la presa de decisions. No hi ha salaris i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats. (…)” (GEC)
• “Comunitat agrària de caràcter col·lectivista de l’estat d’Israel” (DIEC)
• “La paraula kibutz (paraule hebrea per a “assentament comunal”) és (..) comunitat rural; una societat basada en l’ajuda mútua i la justícia social; un sistema econòmic que té com a principi bàsic la propietat conjunta dels béns, la igualtat i la cooperació en la producció, el consum i l’educació (…)”  (Misterio, Yahoo respuesta)
• “Deriva de kbutza, que significa grup en hebreu. En els seus inicis, es van crear com a petits pobles amb cooperatives agrícoles en les que als seus membres no se’ls permetia cap tipus de propietat privada”.  (Jewish Agency)

Himne

No hem trobat l’himne jueu, però si que hem trobat una melodia religiosa que s’assembla a l’himne català. Em pogut observar que prové de la cultura jueva antiga. Escolteu-la al vídeo.

Personatges famosos

Bonastruc ça Porta

Era un rabí molt famós al s. XII . Va néixer a Girona l’any 1194 i morí al 1270. El seu nom hebreu era Moixé ben Nahman. També es deia Nahmànides. Va ser un gran filòsof i feia de metge. A Girona hi ha un carrer que està dedicat a ell i que porta el seu nom.

Anna Frank

L’Anna Frank, era una noia jueva nascuda a Amsterdam el 12 de juny al 1929. Quan Hitler i els seus soldats van invadir Holanda varen imposar moltes lleis com que tots el jueus havien de portar l’Estrella de David en un lloc visible que els identifiqués, que només podien anar a la perruqueria jueva, que només podien sortir al carrer durant unes hores, entre d’altres. Al cap d’un temps tot va anar empitjorant i varen començar a agafar jueus i els van dur a camps de concentració. En aquell moment l’Anna es i la seva família es van amagar en una casa de les oficines del seu pare. Allà hi varen estar des de l’any 1942 fins l’any 1944 sense poder sortir. L’Anna va passar el seu aniversari allà tancada i només li van poder regalar un diari. Durant tots els anys que varen estar amagats el va omplir amb notes sobre el seu dia a dia, sobre els seus sentiments i la seva religió… El dia 4 d’agost del 1944 el seu amagatall va ser descobert pels policies alemays. La Miep i la Bep, que eren les persones que mantenien a la família i els facilitaven el que necessitaven per a subsistir, varen ser interrogades però varen ser deixades en llibertat. Elles van ser les que van guardar el diari de l’Anna i altres records personals de la família.

La família Frank va ser conduïda al camp de concentracció de Westerbork juntament amb altres jueus. Allà els varen separar per homes i dones, i els menors de quinze anys els feien anar a les cambres de gas. Com que l’Anna ja tenia quinze anys, no la hi van portar.
A tots els nouvinguts al camps els feien despullar i i els desinfectaven, els afaitaven el cap i els tatuaven un número d’identificació i els allotjaven en barracons. Passaven fred i gana.
Més endavant van separar la mare de l’Anna de les seves filles. Les noies les van portar a Bergen-Belsen. Allà l’Anna es va trobar amb unes amigues seves.

Quan va acabar la guerra,  Otto Frank, el seu pare, va ser l’únic que va sobreviure de tota la família. La Miep i la Bep van donar el  diari de l’Anna al pare, Otto Frank.