- ESO1, 2010-2011: Laia Albertos i Maria Marquès
Hem volgut fer aquest país ja que és el nostre i volíem saber més coses. Ens ha agradat molt fer aquest treball sobre Catalunya perquè hem après moltes coses. Creiem que és un país molt t bonic, que té plages i muntanyes. Hi ha hagut altres companys que també han treballat Catalunya. Ells ho han fet sobre pobles i ciutats concrets. Nosaltres fem el treball una mica més general, sobre el país en general.
- ESO1, 2013-2014: Txell Font i Dídac Casanovas
Jo vull fer Catalunya per què al meu rebesavi era compositor i músic. Es deia Josep Cumellas i Ribó. Tmabé perquè és el país en que he nascut i també per acabar de saber algun detall més.
- ESO2, 2015-2016: Iu Ra Guirao
He triat aquest país perquè és el meu.
Situació
Catalunya é un país de la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma dins l’estat espanyol. Està situat a la costa nord-est de la Península Ibèrica. Al nord limita amb Andorra i França; a l’oest amb Aragó; al sud amb el País Valencià i a l’est amb el mar Mediterrani.
Divisió per comarques
Poblacions
Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona són les quatre capitals de província. Per això són les ciutats més importants del país. Però com que el territori també s’organitza per comarques, les capitals de comarca també ho són.
Els alumnes d’altres cursos han treballat aquestes poblacions del nostre país:
- Albons (Baix Empordà), per Clara Pilsa (‘ESO1, 2007-2008)
- Colera (Alt Empordà), per Pep Fradera, Miquel Loperena i Joan Thió (ESO1, 2009-2010)
- El Molar, per Carles Bustos (ESO1, 2007-2008)
- Esterri d’Aneu, per Gemma Mas (‘ESO1, 2007-2008)
- Girona (Gironès), per Laia Albertos i Maria Marquès (ESO1, 2010-2011).
- Manresa (ESO1. 2010-2011)
- Sant Feliu de Guíxols, per Anna Fàbrega (ESO1, 2007-2008)
- Sant Feliu de Pallerols, per Júlia Thió (ESO1, 2007-2008)
- Selva de Mar, per Joel Llinàs (ESO1, 2007-2008)
Bandera
Hi ha una llegenda que explica l’orígen de la bandera de Catalunya. S’explica que al s. IX, en temps de Guifré el Pelós, compte de Barcelona, Catalunya era una terra de frontera entre l’imperi carolingi (de l’emprerador franc Carlemany) i l’imperi musulmà (de l’Al·làndalus àrab). En una cruenta batalla, van ferir Guifré. Carlemany va posar quatre dits a la ferida tacats de sang vermella i els va fer lliscar sobre l’escut dautar del compte.
Hi ha una cançó que explica aquesta llegenda: +info 1: lletra, +info 2: audició
Idioma
L’idioma oficial de Catalunya és el català, però com que hi ha gent que viu al nostre país i no és catalana, també es parlen altres idiomes d’arreu del món, i com que hi ha molt turisme, en la majoria dels restaurants, hotels i botigues també es parla el francès, l’anglès i l’alemany.
Moneda
La moneda de Catalunya és l’euro.
Tradicions
Els castellers
És una tradició original del Camp de Tarragona i que s’ha escampat arreu de Catalunya. Els participants rivalitzen intentant formar la torre humana (castell) més alta. S’aixequen a partir d’una base (pinya) sobre la que es col·locant una o més persones per anar pujant els pisos. L’anxaneta és el nen o nena que puja per tot el castell fins arribar al cim, on alça la mà per indicar l’arribada.
Els gegants
La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l’Església, són en el fons la representació d’aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l’antiguitat.
Música i dansa
La dansa més popular i tradicional de Catalunya és la sardana. És el ball nacional del país. Es balla en cercle. Hi ha dues maneres de ballar la sardana: l’estil empordanès i l’estil salvatà.
La música que acompanya la sardana és interpretada per una agrupació instrumental anomenada cobla. Està formada per odotze instruments: vent-metall (2 trompetes, 2 trombons de pistons i 1 fiscorn), vent-fusta (1 flabiol, 2 tenores i 2 tibles), corda (1 contrabaix, popularment anomenat “verra”) i percussió (1 tamborí).