FRANÇA

• ESO1, 2008-2009: Seydiyel Balde i Zhanna Oliynyk

Hem triat França perquè és un país molt maco i molt interessant. La seva capital és París. I és una de les cuitats mes importants del món. Hi ha alguns llocs molt importants com per exemple: la torre Eiffel, el museu Louvre, la torre panorámica, la catedral Nôtre Dame, l’Arc de Triomf i EuroDisney.

• ESO1, 2009-2010: Àngel Brisa i José Manuel Gallardo

Jo, Àngel Brisa, vaig triar aquest país perquè tinc familiars francesos i perquè sempre he volgut saber moltes més coses sobre el país de França. I jo, José Manuel Gallardo, vaig triar França perquè és un país que està a prop i perquè fan el Tour una cursa en bicicleta que es celebra cada any, i perquè tinc familiars que han anat de veremes a aquest país.

•  ESO1, 2010-2011: Paula Batllori, Sílvia Reyner i Clàudia Vicens

Nosaltres hem triat aquest treball perquè ja sabíem bastantes coses sobre França però en volíem saber moltes més. Tot i que uns alumnes que ara fan segon ja havien començat aquest treball, nosaltres l’hem completat. Ens ha agradat molt fer aquest treball sobre França i conèixer més coses d’aquest país. França és un país bastant gran, amb una de les poblacions més nombroses d’Europa.

Situació

Feu CLIC sobre les imatges per ampliar-les.

França és un país situat al sud-oest d’Europa. Al nord limita amb el Regne Unit, Bèlgica i Luxemburg.

Al sud limita amb la mar Mediterrània, Espanya i Andorra. A l’est limita amb Alemanya, Suïssa i Itàlia. A l’oest limita amb l’Oceà Atlàntic.

El país està dividit en regions.

Bandera

La bandera francesa té tres colors: blau, blanc i vermell. El primer cop que va aparèixer la bandera va ser durant la Revolució Francesa.Els colors blau i vermell provenen de la bandera de París, i el blanc, del color reial.

Escut

L’escut de la República Francesa té l’origen en la Revolució de 1789 i és l’escut des de 1953. El va fer l’escultor Jules-Clément Chaplain i incorpora elements de la tradició grecollatina, com el feix romà i branques de roure i llorer.El feix romà és un conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell i que contenien una destral a davant.

Clima

A França hi ha tres grans zones amb climes diferents: la zona costanera de l’oceà Atlàntic, amb molta pluja durant tot l’any, la zona central del país, on hi fa molta calor a l’estiu i amb hiverns freds, i la zona mediterrània hi fa hiverns suaus i estius molt calorosos. Això és degut a la seva situació geogràfica.

En estar situat a la zona temperada de l’hemisferi nord, té un clima suau amb vents predominants de l’oest.Pel fet d’estar a l’extrem occidental del continent europeu,  està exposada a les influències marítimes  que s’endinsen cap a l’est modificant les característiques continentals del clima. Com que també es troba a la zona climàtica mediterrània, i plou sobretot a la tardor i la primavera. En aquesta regió l’abundància de sol constitueix un bon atractiu pels turistes.

Paisatge

França té 5.500 km de costa, banyades pel mar Mediterrani i per l’oceà Atlàntic.

Flora

La flora autòctona de França té tota la varietat característica de l’Europa continental, des dels líquens i molses àrtiques dels Alps fins a las espècies típiques mediterrànies, com l’olivera i el taronger.

En els boscos, que tenen 16 milions de hectàrees (el 28% de la superfície total del país), s’hi troben varies espècies tant de coníferes com de caducifòlies. Els principals arbres forestals són el castanyer, el faig, el roure (veieu foto inferior), l’alzina surera, la noguera, l’avet i el pi.

Fauna

	Hi ha molts grans mamífers com a la resta d’Europa, i són freqüents el porc senglar, la guineu, l’esquirol, la marmota i la llebre. A diferència d’altres països no atlàntics, hi trobem la balena Franca Austral, que està en perill d’extinció. Té aquest nom per el grec “BALAENA” (ballena) i del llatí “AUSTRALIS” (sud). + info
	L’ós bru és originari de França i viu en estat salvatge en els parc naturals del país.

Dins del grup de les aus, ni ha l’àliga i el voltor, les gralles i els corbs.

Pel què fa al peixos, als rius dels Alps hi ha truites. La truita és un peix molt comú als rius del mediterrani.Hi ha una cançó (lied, en alemany) sobre una truita. És de Franz Schubert, compositor alemany nascut a Viena. Va néixer l’any 1797 i va morir l’any 1828. La va compondre l’any 1817 a partir d’un poema de Christian Friedrich Daniel: Die Forelle (La truita, en alemany).Vídeo: Die Forelle

La lletra, en català diu així:

Mireu dins de l’onada, tal com un raig d’argent, la truita esbojarrada, lluitant amb el corrent. Lleugera i graciosa, ben lluny ara del niu, la truita va joiosa fendint l’aigua del riu. Un home la mirava duent l’ham traïdor; oh truita confiada a l’aguaït del pescador! Capbussa’t de seguida, no et deixis atrapar que t’ofereix mentida l’esquer amb bon menjar. L’esquer passa i repassa-, la truita prou que el veu, provant si se l’empassa sense perill ni greu. De sobte, amb força manya la truita fuig enllà: Ai, pescador, ta canya l’ha cobejada en va.

Ramaderia

	Els francesos pasturen un gran nombre d’ovelles per els Pirineus francesos i els alps francesos. Crien vaques i sobre tot, ovelles; de la seva llet en fan formatges.

Història

Durant la seva història França va ser conquerida per diverses cultures.

Els gals van ser un poble celta i la Gàl·lia va ser nom que es va donar a una part d’Europa occidental que actualment formen part de França, Bèlgica, l’oest de Suïssa, zones dels països baixos i el nord de Itàlia. Per tant, la paraula gal es refereix als habitants celtes d’aquestes regions en els temps antics. Els gals es van estendre per aquestes parts d’Europa en temps dels romans.

Els grecs van conquerir la part del mar Mediterrani al del segle VI a.C. Els romans van començar a conquerir-la a partir de l’any 125 a.C. i van acabar la conquesta entre els anys 58 i 51 a.C. amb l’emperador Cèsar.

La Revolució Francesa

Napoleó Bonaparte va ser general francès durant la Revolució Francesa. Va néixer a l’illa de Còrsega l’any 1769 i va morir l’any 1821. També va ser rei d’Itàlia i Emperador dels francesos. Al llarg de la seva història va anar conquerint Europa. Quan Napoleó va arribar a Girona, va fer plantar els arbres que hi ha a la Devesa.

Els  francesos van voler conquerir Girona més de 7 vegades. Girona va patir els seus atacs, però no es va rendir mai.

Napoleó va ser un general francès que va provar de conquerir bona part d’Europa, al principi, se’n sortia bé, però després altres països es van revelar i finalment va ser derrotat.

Idioma

El francès procedeix del llatí vulgar, la forma col·loquial del llatí clàssic que parlaven els pobles cèltics de la Gàl·lia després de ser conquistats pels romans. Encara que ha incorporat moltes paraules d’origen cèltic i més tard germànic, el francès ha mantingut el seu caràcter romàntic, i va anar durant segles la llengua més important d’entre les romàniques, àmpliament parlada en els cercles il·lustrats de tota Europa i utilitzada per a les relacions diplomàtiques.

Tot i ser la llengua materna de tan sols 80 milions de persones, és un dels idiomes de major importància, i s’ha ensenyat en els col·legis de tot el món i practicat com llengua comercial i de comunicació en àrees molt extenses.

El francès és l’idioma oficial, conseqüentment, la llengua més parlada, però també hi ha diversos idiomes regionals que es parlen en diferents graus. A causa de la immigració també es parlen altres llengües.

Sobre les llengües locals, moltes estan perill per la pressió del francès. N’hi ha com l’occità, el bretó i el cors que estan patint algun procés de recuperació lingüística després dels tímids moviments regionalistes començats als 1970.

Aquestes són les llengües que es parlen a tot França:

• Francès, parlat a tot França.
• Alsaciàuna, variant del baix alamànic parlat a Alsàcia.
• Arpità o francoprovençal, llengua romànica alpina i del sud-est de França.
• Basc, una llengua aïllada parlada al País Basc Francès.
• Bretó, una llengua cèltica de la Bretanya.
• Català, a la Catalunya Nord.
• Cors, a l’illa de Còrsega.
• Flamenc occidental, a la frontera amb Bèlgica.
• Gallo, a la Bretanya.
• Normand, a la Normandia.
• Occità a Occitània, o sigui el terç sud de l’estat. Té diversos dialectes:
  Gascó (Sud-est de França), Auvergnat (Centre de França), Llemosí (Centre de França), Llenguadocià (Sud-est de França) i el Provençal, en el que s’hi inclou el niçard parlat a Niça Picard, al nord de França, amb diversos dialectes: Chtimi i el Rouchi.

Moneda

	La moneda que es fa servir a França és la mateixa que es fa servir a la Unió Europea: l’Euro però, també es fa servir el Franc CFP que és la moneda que es fa servir en els territoris francesos de l’oceà Pacífic.
	Les sigles CFP significaven Colonies Françaises du Pacifique i avui signifiquen Change Franc Pacifique. Els territoris francesos de l’oceà Pacífic són: Nova Caledònia, Polinèsia Francesa, Wallis i Futuna.

Ciutats importants

	Dunkerke. És una ciutat portuària del nord de França.
	Grenoble. Ciutat francesa situada a l’est que va acollir els Jocs Olímpics d’Hiver de 1968.
	Marseille. Segona ciutat més poblada de França.
	Orléans. Va ser fundada durant l’Imperi Romà amb el nom de “Civitas Aureliani”, la ciutat d’Aurelià.
	París. És la capita del França i és la ciutat més gran i poblada del país. Té molts monuments importants.
	Perpignan. Té més de 300.000 habitants.
	Strasbourg. En aquesta ciutat hi ha el Consell d’Europa, el Tribunal Europeu dels Drets Humans i el Parlament Europeu.
	Toulousse. Té una població de més de 400.000 habitants. Va ser el centre del regne Visigot.

Monuments característics de París

	La Torrre Eiffel va ser dissenyada per l’enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel. Té 324 metres d’altura dels quals els últims 24 són d’una antena de ràdio. Està feta de ferro colat. A Girona també tenim una construcció d’Eiffel. és el pont de ferro qu eenllaça el carrer Santa clara amb la Rambla.
	La catedral de Notre Dame (Nostra Senyora, en francès).
	L’Arc de Triomf, conegut com l’arc de triomf de l’Étoile perquè està situat a la plaça Charles-de-Gaulle, antiga placa de l’Étoile (Plaça de l’estrella).
	L’església del Sagrat Cor. Està situada sobre el turo anomenat de Montmartre. Està dedicada al sagrat Cor de Jesús (Sacré Coeur de Jésus). es va edificar per retre homenatge a la memòria dels ciutadans francesos que van morir en la Guerra franco-prusiana. La va dissenyar l’arquitecte paul Abadie.

Gastronomia

La cuina francesa és mundialment coneguda, tant per la seva qualitat com per la seva varietat, i s’ha desenvolupat fins convertir-se en un component essencial de la cultura francesa.

A França hi ha molta varietat de menjars. Els més típics són: els formatges, la mantega, les quiches (una mena de pastís salat), el paté, la sopa de ceba, els soufflés (una mena de pastissets petits i inflats), creps, flam pastisser,croissant, tarta tatin (una tarta de pomes caramel·litzades amb mantega).

Entre els formatges destaquem:

• Brie. Un formatge de floridura blanca.
• Mont d’Or. Un formatge de floridura vermella.
• Chevrotin. Un boníssim formatge de cabra.
• Roquefort. Un inconfusible formatge blau.

Les salses franceses tenen molta fama . En els últims anys es parla amb freqüència de la nouvelle cuisine, que evita una excessiva elaboració, però es basa en l’ocupació dels millors ingredients. Existeixen també diverses cuines regionals, molt apreciades pels gurmets més crítics.

La característica més notable de l’alta cuina francesa (haute cuisine) és la utilització d’ingredients frescos i de molta mantega i nata (crème fraîche) . També s’empren generosament les herbes i espècies, combinant-les de molt diverses maneres.

Música

En el camp de la música culta, en general, França estat eclipsada per la música d’Alemanya i d’Àustria tot i posseir una gran tradició pròpia. No obstant això, una àmplia gamma d’obres per a orquestres i de càmera i cert nombre d’òperes han superat la seva època, arribant a les sales de concert i teatres d’òpera de tot el món.

Música tradicional

Entreu a França: música

El moviment trobadoresc

És un moviment literari i musical que es va desenvolupar a finals del s. XI fins a finals del s.XIII. Aquest moviment artístic va néixer a Occitànica (sud de França) i es va extendre a Itàlia, Provença i Alemània.

Els trobadors eren poetes-músics normalment de famílies nobles que escrivien poemes d’amor en els que lloaven les qualitats d’una dama a qui sovint idealitzaven, i també componien cançons de temes diversos com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques.

Dansa

Gavota. És una dansa tradicional francesa molt antiga que es balla en rotllana i normalment amb bastanta gent. Aquest ball es feia els dies de festa. Sempre anava acompanyada per música que tocaven el violí, la cornamusa (un instrument tipic) i el tambor. En el barroc va formar part de la suite, una forma musical formada per un conjunt de dances per a ser escoltades.

Vídeo: Veieu una posada en escena amb vestits i pentinats com es portaven al barroc.

Compositors

Jean de Sainte-Colombe

Compositor i instrumentista de viola de gamba del Barroc francès.

Marins Marais

Deixeble de Sainte-Colombe, va ser contractat com a músic de la cort de Lluís XIV de França. El 1679 va ser nomenat “Ordinaire de la chambre du roi pour la viole”. Va escriure cinc llibres per a viola de gamba.

Claude Debussy

La seva música s’emmarca dins de l’estil impressionista i se’l considera un dels principals compositors del segle XX.