• ESO4
• Projecte trimestral (1h/setmana) del segon trimestre

Creació d’un muntatge musical inèdit a partir del tema Work Song de Hozier i una coreografia d’Angie Wolfrum.

• Coreografia de mostra
• Lletra (anglès)

Solistes: Isabel Mier, Maria Vilamitjana i Laia Ylla

Cor: Said Arguijo, Neus Bigordà, Aleix Comino, Laura Fideu, Sònia Geli, Aleix Garcia, Sílvia López, Laura Martín, Santi Martín, Maria Pilsa, Paula Rosales i  Júlia Serra.

Ball: Emma Almeda, Haiat Bel Arbi, Nora Candanedo, Bet Fradera, Ferran Haro, Maria López, Arthur Mafra, Estefania Nasui, Iris Revés i Laura Vivas.

Tècnics de llum: Haiat Bel Arbi, Souhayla El Bouglami i Khaoula Tanane.

Tècnics de so: Farouk Boukaldi, Hedi Meson i Khaoula Tanane.

The Work Song: un crit, un clam

Text confeccionat amb les aportacions de tot l’alumnat de l’optativa de Música de 4t d’ESO. Foto gentilesa del prof. Dani Bartomeu

Com a cloenda de la Setmana de les Llengües, el divendres 20 de febrer de 2015 els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa d’Història de la Música vam actuar davant dels alumnes de primer i segon d’ESO al teatre de l’institut, i també davant dels de l’optativa de francès del nostre curs. Els vam oferir la nostra versió musical i coreogràfica de la cançó “Work Song” (2014) de Hozier (n. 1990).

TREBALL PREVI

En aquest trimestre hem treballat el  jazz i vam preparar una actuació relacionada amb el tema. Vam estar treballant per fer un espectacle amb el què poder expressar el què volíem: transmetre el sentiment que hi ha darrera les cançons dels inicis del jazz. I ho vam fer amb una work song, que són cançons de treball. N’hi ha a tots els països i cultures.

Boys working on empty, Is that the kinda way to face the burning heat?

Varem representar la manera com es vivia l’esclavitud als Estats Units, com es va superar aquesta forma d’opressió i maltractament i aconseguir la llibertat i la igualtat. La separació social entre els opressors (els que manaven, els amos, els terratinents, els vigilants de les plantacions) i els oprimits (esclaus negres) la vam intetar aconseguir gràcies a la diferenciació de papers (cor, veus solistes i grup de ball) i a la posada en escena, que inclou l’actitud corporal i moviments, vestuari, il·luminació, organització a l’escenari, etc.

MÚSICA

La interpretació va ser a capella, és a dir, sense acompanyament instrumental, només amb cops de mans a contratemps del cor. Com va dir un alumne de primer en la seva valoració de l’espectacle, eren com “els tocs d’un rellotge amb les mans, perquè passaven les hores mentre els esclaus treballaven”.

Els sons inicials mentre el grup de ball pujava d’entre el públic pels laterals de l’escenari, consistien en sons tribals. Representaven el paisatge sonor de les tribus africanes, els orígens dels esclaus dels Estats Units d’Amèrica. Es tractava d’un dels temes del darrer treball de R. Weiss, Parrot & Paperback. Les solistes expressaven el dolor dels esclaus amb la seva veu, intentant emocionar el públic fent-li arribar que interpretaven una cançó trista.

COREOGRAFIA

Amb els moviments que feien el grup de ball, representaven el sofriment dels esclaus i l’explotació, el treball de sol a sol sense cap mena de descans, i el maltractament a què eren sotmesos. Volien que parés tot allò.

ESCENOGRAFIA

El fet que el cor es situés sobre les taules deixava clara la seva superioritat respecte el grup de ball i les solistes, que representaven els esclaus negres que treballaven. En el moment final, tothom en un mateix pla, en igualtat de condicions, amb les mans enlaire, simbolitzava una societat sense discriminacions ni classes socials, on tothom és lliure i igual als altres.

VESTUARI

El mocador que portaven al braç el grup de ball, simbolitzava les cadenes i la manca de llibertat. El color negre del vestit del cor i dels de dansa el vam triar com a color neutre que permetés unificar tothom, ja que al final s’aconseguix trencar amb la diferència de classes i tothom és igual. El vestit vermell de les tres solistes vocals representava el patiment, la sang dels cops i fuetades que rebien. El fet de destacar-se del grup que feien d’esclaus, era per donar a entendre que eren les primeres en lluitar contra l’esclavitud i mostrar el camí a la resta. Els moviments de ball suggerien des del treball a les plantacions fins a l’alliberament de les cadenes que els privaven de llibertat. I és que, els esclaus de totes les èpoques, tot i que respiraven, havien perdut la vida perquè estaven condemnats a dur-ne una privada de llibertat; només els quedava l’esperança de què algun dia tot podria canviar.

IL·LUMINACIÓ

Les llums anaven canviant segons l’escena i ajudaven a crear l’ambient necessari a cada fragment de la cançó: d’un clima de tristesa i opressió, amb una il·luminació tènue -trista-, a una de vermella que, com a color del dolor, creava tensió, fins a passar a una de potent i blanca, simbolitzant que tots eren iguals.

LA NOSTRA VALORACIÓ

A vegades el públic no s’adona de la feina que hi ha darrera una actuació, tant abans com durant l’espectacle. No només hi ha els intèrprets, també els tècnics de llum i so. En aquest cas, tot estava molt ben pensat, però com que els nervis ens van jugar una mala passada, no va sortir com volíem. Tot i això, i en termes generals, va quedar prou bé.

Ressenya al Metastasi

“Projectes. la setmana de les llengües”. Butlletí informatiu Metastasi, Girona: Fundació Jaume Vicens Vives, juliol 2015. p. 10

I per finalitzar, els alumnes de 4t d’ESO que fan l’assignatura d’Història de la Música, coordinada per la professora Marta Orts, van pujar a l’escenari per fer una versió musical i coreogràfica de la cançó “Work Song” (2014) de Hozier, perquè havien treballat el jazz i volien transmetre el sentiment que hi ha darrere les cançons dels inicis d’aquest estil musical amb una workssong, una cançó de treball, comuna en molts països i cultures: “Boys working on empty, Is that the kinda way to face the burning heat?”

El que s’intentava representar era la manera com es vivia l’esclavitud als Estats Units, com s’havia superat aquesta forma d’opressió i maltractament, i com s’havien aconseguit la llibertat i la igualtat.

La interpretació va ser a capella, sense acompanyament instrumental, només amb cops de mans a contratemps del cor; els sons inicials consistien en sons tribals i representaven el paisatge sonor de les tribus africanes, origen dels esclaus del Estats Units d’Amèrica. Es tractava d’un dels temes del darrer treball de R. Weiss, Parrot & Paperback. Les solistes expressaven el dolor dels esclaus amb la seva veu, intentant emocionar el públic fent-li arribar una cançó trista. Va ser una bona cloenda, que va emocionar el públic present i que va homenatjar un moviment cultural a vegades deixat de banda.