Com muntar un espectacle de teatre musical?

El teatre musical, un espectacle d’art total

El teatre musical és un gènere teatral que inclou música, dansa i diàlegs parlats. Es podria dir que (…) és un espectacle teatral amb text que utilitza les cançons i el ball per explicar l’argument. (…) La música proporciona un vehicle expressiu i emocional que arriba més ràpidament o amb més intensitat a l’espectador. (…) El més important perquè un musical  funcioni és que les tres disciplines estiguin ben entrellaçades i integrades entre elles, que l’espectador no noti el pas d’una forma d’expressió a l’altra. (Macer i Bartomeu, 2009:19)

En una producció de teatre musical s’integren diferents disciplines en una mateixa representació:

  1. MÚSICA (expressió vocal i instrumental).
    1. Veu cantada. Les cançons s’han d’integrar dins dels diàlegs.
    2. Percussions corporals
    3. Objectes musicals
    4. Instruments musicals convencionals
  2. DANSA (expressió corporal)
    1. Expressió corporal (facial, gestual, corporal)
    2. Coreografia. Inclou els moviments escènics, els moviments de desplaçament dels actors per l’escenari, els balls que acompanyen les cançons o un tema musical.
  3. TEATRE (expressió vocal i dramàtica)
    1. Expressió verbal: dicció. Els diàlegs parlats, és a dir, la interpretació del text sense música ni dansa, suposa mantenir l’emoció que es crea amb les cançons o els balls, però recitant el text, declament.
    2. Dramatúrgia. “Art i tècnica de la composició d’un text dramàtic” (GEC)
  4. VISUAL I PLÀSTICA (expressió visual i plàstica)
    1. Vestuari, maquillatge i perruqueria
    2. Attrezzo. “Conjunt d’accessoris, tant de mobiliari com de decoració, que s’utilitzen en la realització d’una escenografia, incloent-hi també totes aquelles peces que complementen la caracterització dels actors o aquells objectes que aquests fan servir a l’escenari“. (GEC)
    3. Decorats
    4. Escenografia. “Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.” (GEC)

A. El treball previ

  1. Dramatúrgia
  2. Escollir els equips: creatius, artístic i tècnic
  3. Programar els assajos

1. Dramatúrgia

Conjunt de treballs encaminats a convertir un text, dramàtic o no, en espectacle teatral. (GEC)

Per triar l’obra o per crear-la de nou, cal tenir en compte el nombre d’intèrprets. Segons les seves habilitats i aptituds, saber quins i quants poden cantar, ballar, cantar i encarregar-se dels diàlegs, i quins i quants poden tocar instruments.

  1. Argument. Es pot distinguir entre el conflicte principal de l’obra (amb plantejament, nus i desenllaç) i les trames secundàries que ajuden a explicar-lo.
  2. Personatges. Cal distingir entre els protagoniestes i els actors secundaris. I de cadascun dels que apareixen a l’obra, descriure’ls físicament i psicològicament.
  3. Organitzar l’argument en escenes, de manera que en cadascuna s’expliqui una part de l’obra.

2. Escollir els equips

Per muntar una producció escènica cal partir dels recursos humans que tenim; equip creatiu, equip artístic i equip tècnic.

2.1. L’EQUIP CREATIU

És recomanable que el director del musical no treballi sol, i que estigui sempre en sincronia amb el coreògraf i el director musical (…) El treball previ i en solitari del director anirà seguit d’un treball de taula, previ als assajos, amb el director musical i el coreògraf. En aquest treball de taula, els tres directors es posaran d’acord en com ha de ser l’estil de l’obra, com han de ser els personatges, i programaran els assajos. (Macer i Bartomeu, 2009:25)

  • Director/a.
  • Director/a musical.
  • Coreògraf/a.
  • Productor/a.

El director

Ha de tenir coneixements generals de les tres disciplines que integren el teatre musical encara que no sigui especialistat en cadascuna d’elles perquè ha de tenir una visió general de l’espectacle. A més de dirigir la interpretació dels actors, ha de dirigir els seus moviments per l’escena, les entrades i sortides, i el ritme general de l’espectacle.

Entre les seves funcions, també s’hi inclou la de solucionar els problemes, seleccionar l’equip humà i guiar les seves accions, planificar el treball i coordinar els equips per dur-lo a terme.

El coreògraf

Cal organitzar la coreografia perquè s’utilitzi tot l’espai escènic. S’ha de repartir el moviment de manera que mai pesi més un costat de l’escenari que l’altre. (Macer i Bartomeu, 2009:51)

Per tal d’adequar la coreografia al sentit musical d’un tema musical o d’una cançó, cal haver-la analitzat i tenir clara la seva forma musical (nombre de parts que es repeteixen i en quin ordre), la dinàmica (si hi ha canvis sobtats o graduals en la intensitat), el ritme de la melodia, etc.

Muntar una coreografia suposa tenir en compte dues possibilitats:

  1. L’actitud corporal, la gestualitat i el moviment escènic que acompanyi la interpretació de la cançó per tal de reforçar el sentit del text.
  2. El ball que acompanyi el sentit musical de les cançons. Pot haver-hi un cos de ball o ser el mateix cantant qui balli.

El coreograf/a ha de tenir present quin és l’espai disponible (metres quadrats de l’escenari i forma) i quina escenografia té el muntatge (si hi ha desnivells o és tot pla, si hi ha obstacles o no, etc.).

El productor executiu

El productor és el responsable del pressupost, de manera que estudia i determina el cost d’una representació, que dependrà del tipus de muntatge (professional o amateur) i del tipus de format que tindrà:

  • Petit i mig format. Intervenen pocs artistes i es redueix al màxim l’equip tècnic. Tant el vestuari com els decorats no són ambiciosos.
  • Gran format. Intervenen molts artistes (incloent músics en directe) i tècnics, i el projecte és ambiciós, amb molt vestuari i decorats. Sovint calen estratègies de marketing per facilitar el financiament.

A més d’elaborar el pressupost del muntatge, ha de trobar la manera d’organitzar-lo i financiar-lo. Ha de tenir en compte diverses partides, segons les despeses i costos que generen els següents apartats:

  • Els drets d’autor (propietat intel·lectual)

    • drets d’autor de l’obra, en el cas d’una obra preexistent i ja editada.
    • drets d’adaptació, si s’han de modificar parts de l’obra a les necessitats i possibilitats del muntatge
    • drets de cost d’autor, si es vol fer una obra de nova creació.
  • Llibretista i compositor, en el cas d’una obra de nova creació.
  • Direcció
  • Escenografia
  • Vestuari
  • Attrezzo
  • Disseny de so
  • Disseny de llums
  • Lloguer o compra de material tècnic
  • Lloguer de la sala d’assajos i d’actuació
  • Disseny gràfic
  • Publicitat, marqueting i premsa
  • Nòmina dels artistes i dels tècnics
  • Deplaçaments i dietes (en el cas de les gires)
  • Altres despeses: imprevistos

2.2. L’EQUIP ARTÍSTIC

  • Actors. S’han de tenir en compte les qualitats interpretatives, musicals i de ball dels actors.
  • Ballarins.
  • Músics si la música s’interpreta en directe. En el cas d’utilitzar música enregistrada, el tècnic de so pot assumir-ho.
  • Altres: malabaristes, acròbates, etc.

Segons les característiques físiques i psíquiques dels personatges, i de les habilitats que ha de desenvolupar l’intèrpret a l’escenari (parlar, cantar, ballar), el director pot requerir fer un casting. Els aspirants hauran de presentar el seu Curriculum vitae (estudis i experiència prèvia) i especificar les seves preferències, és a dir, quin personatge volen interpretar. A la prova de selecció es tindrà en compte el grau d’habilitat en:

  1. Memoritzar un monòleg i declamar-lo: projecció de la veu, expressivitat…
  2. Cantar una cançó: afinació, emoció…
  3. Ballar una cançó: coordinació cos-música, passos de ball, utilització de l’espai de l’escenari…
  4. Grau d’improvisació. A partir d’un tema donat, improvisar una posada en escena.

Assignats els papers, cada intèrpret ha de fer un treball individual de la seva part.

2.3. EQUIP TÈCNIC

Ha de tenir en compte les característiques tècniques de l’espai on es durà a terme la representació (escenari, accessos, i recursos tècnics: il·luminació, sonorització…)

  • Escenògraf*
  • Dissenyador de vestuari i sastre o modista.
  • Maquillador.
  • Decorats i attrezzo.
  • Director d’il·luminació.
  • Director de sonorització.
  • Regidor d’escena*
  • Director d’efectes especials, si s’escau.

L’escenògraf

L’escenografia és el conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia. (GEC)

L’escenografia s’encarrega d’atendre l’aparell visual de la representació, de “conciliar” plàsticament l’espai escènic. Té un caràcter específic, no tan sols estètic o visual, sinó també funcional: estableix una correspondència entre el seu àmbit d’aplicació (objectes i espai) i l’àmbit d’actuació de l’actor (paraula, gest i moviment). El treball de l’escenògraf té en compte aquesta interrelació i se serveix dels diferents elements que entren en joc: 1) les coordenades espaials (…); 2) els materials amb què elabora l’escenografia (fusta, metall, tela, teixits, plàstics); 3) els cossos dels actors en moviment; 4) la llum i, eventualment, la música. (Batlle et al., 2003: 34)

El regidor d’escena

  1. Abans dels assajos, elabora el Break Down Scenes. Es tracta d’un document que conté el resum de l’obra i de cada escena en una taula per visionar la intervenció de cada actor, l’attrezzo necessari i el vestuari de cadascun. A cada assaig fa les modificacions necessàries segons vagi indicant el director.
  2. És recomanable que dirigeixi el Dry Tech. Es tracta de fer passes tècnics amb tota la companyia, de manera que s’aclareixin els dubtes que puguin sorgir en relació a aspectes tècnics, moviments escènics, canvi d’escenografia o decorats, entrades i sortides d’escenari, etc. Es treballen escenes consecutives fins a completar tota l’obra, de manera que no hi hagi cap dubte ni per part dels tècnics ni per parts dels intèrprets.

3. Els assajos

Decidida l’obra, calen fer diferents tipus d’assajos:

  1. Separats, per disciplines (cant, ball, interpretació…)
  2. Conjunts
  3. Assaig general, en què s’interpreta la producció tal i com s’executarà el dia de l’estrena, tenint en compte tots els aspectes, tant el pròpiaments artístics com tècnics, incloent el vestuari i la caracterització.
  4. Estrena

3. 1. ASSAJOS PER DISCIPLINES

Cada disciplina (cant, ball i teatre) s’han de treballar per separat abans de conjuntar tot l’espectacle.

CANT

Sempre es comença a treballar un musical per les parts cantades, i s’ha d’estudiar per separat la lletra i l’afinació.

  1. Escalfament de la veu: respiració i vocalització.
  2. Assaig de les cançons: lletra i afinació.

COREOGRAFIA

En tant que cantar i ballar a la vegada requereix d’una preparació física imporant  (Macer i Bartomeu, 2009:53), abans de cada sessió de treball coreogràfic cal fer exercicis d’estirament i aeròbics.

PARTS PARLADES. Monòlegs i diàlegs

Aconsellen. sobretot en els primers assajos, assajar amb el paper a la mà i anar aprenent el paper sobre la marxa. Després de tres o quatre assajos, provablement ja ens sabrem el paper, l’haurem memoritzat sense voler i amb la intenció correcta i de forma natural. Si els actors no saben el text  després de tres o quatre assajos, el director els pot requerir que vagin al següent assaig amb el text après. (Macer i Bartomeu, 2009:66)

A l’hora de treballar el text d’un musical s’ha de fer igual que quan es treballa el text d’una obra de teatre.

En treballar una escena cal tenir en compte:

  • d’on venen els personatges i què els ha passat (escena anterior) i tenir present cap on es va (escena següent)
  • què passa a l’escena en concret
  • quines són les trames secundàries

Cada actor ha treballar i preparar el seu personatge segons la biografia que es dedueix de l’argument, aspecte físic (personatge), perfil psicològic i personalitat, conflictes (argument).

3. 2. ASSAIG DE Dry Tech

El regidor portarà diversos assajos en que s’enllacen dues escenes consecutives per tal d’aclarir tant els aspectes tècnics com les entrades i sortides, i els moviments a l’escenari dels intèrprets.

3.3. ASSAJOS CONJUNTS

Per poder començar a treballar els assajos conjunts és important haver memoritzat tot el material. (Macer i Bartomeu, 2009:76)

En els assajos conjunts es treballen les escenes amb totes les parts: text parlat, cançons i coreografia. Finalment, quan l’obra està muntada, cal fer assajos amb la il·luminació, la sonorització, el vestuari, l’attrezzo i l’escenografia, a més de l’estilisme (maquillatge i perruqueria) previstos en el projecte. Els artistes descobreixen noves sensacions que han d’integrar en la seva interpretació.

B. L’estrena

Assajos finals in situ

Quan es prepara l’obra en el teatre on es farà l’actuació (diferent a l’espai on s’ha muntat i après l’obra), els assajos han de servir a l’equip tècnic. Per això, abans de l’arribada de la companyia, l’equip tècnic ha de revisar tots els aspectes que els pertoquen: il·luminació i sonorització. Després, els cantants passaran el seu repertori mentre els tècnics van ajustant l’equipament.

L’estrena

El dia de l’estrena, què creus que hauria de ser:

  1. una actuació única i irrepetible d’un projecte que ha necessitat molt de temps de preparació i muntatge?
  2. el tret de sortida d’una sèrie d’actuacions que es repetiran en diferents hores i dies?
  3. el preàmbul d’una possible gira?

L’estrena, punt i seguit o punt i final? Tot depèn de la necessitat d’amortitzar el treball realitzat i de l’imperatiu de cobrir els costos.

FONTS DOCUMENTALS

  • BATLLE, Carles (coord.). La representació teatral. Barcelona: UOC, 2003 [on line]
  • Generalitat de Catalunya. Currículum batxillerat. Decret 142/2008. DOGC núm. 5183 [PDF]
  • Gran Enciclopèdia Catalana, GEC. http://www.enciclopedia.cat
  • MARCER, Àngles i BARTOMEU, Ester. Taller de teatro musical. Una guía práctica y eficaz poara montar, paso a paso, un musical. Barcelona: Alba, 2009

Deixa un comentari