- Text: C. Adrian, J. Álvarez, C. Bartrolí, B, Brunet, C. Buil, P. Cereijo, S. Lorman, T. Pasca, C. Sánchez, S. Suaya i W. Reyes.
- Fotos: O. Miralles
- Edició, revisió i muntatge: Marta Orts (professora de l’optativa)
Aquest curs 2016-2017, com a optativa de 3r d’ESO, alguns alumnes de l’institut Jaume Vicens Vives vam escollir Teatre Musical. Actualment som un grup de onze alumnes que treballem col·laborativament per fer totes les tasques que es necessiten per dur a terme una obra escènica.
Al llarg dels dos primers trimestres del curs hem emprès un llarg viatge duent a terme el nostre modest, però bonic projecte. Hem estat treballant en equip per muntar una obra basada en els Contes per telèfon de Gianni Rodari (1920-1980). Aquest recull està format per diferents narracions breus que, per telèfon, un pare que està de viatge explica a la seva filla diàriament. Són contes sense cap relació entre ells, però queden enllaçats gràcies a petits diàlegs entre el pare i la seva filla. Nosaltres n’hem versionat alguns, i hem treballat de valent per poder adaptar aquestes narracions a un espectacle escènic.
Des de bon principi hem treballat conjuntament, ja sigui per parelles, en petit grups o en gran grup, creant diàlegs i escenificant-los; coreografiant cançons i treballant l’expressió corporal i verbal. A més de fer teatre i música, hem treballat altres arts escèniques com dansa i mim; també aspectes tècnics de llum i so, i tècniques de treball cooperatiu. Ens adonem que hem anat evolucionant i que ens hem cohesionat com a grup. Tot i que hem tingut alguns entrebancs (discusions internes, malsentesos, problemes de comunicació, etc.) els hem pogut superar i estem contents del resultat.
Actuacions
- ESTRENA. El dimarts 28 de març davant dels participants de la fase de quart de finals ST. Gironès del XIII Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta que s’ha dut a terme en el nostre institut.
- Divendres 21 d’abril a 4a hora, per a l’alumnat de 1r d’ESO.
- Divendres 21 d’abril a 5a hora, per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO.
- Dimats 25 d’abril a 6a hora, per a l’alumnat d’ESO2.
L’obra
… el senyor Bianchi, de Varese [per nosaltres, el sr. Varese]. era un representatn de comerç, i sis dies de cada set, voltava tot Itàlia (…). EL diumenga tornava a casa seva, i el dilluns al matí tornava a marxar. Però abans que se n’anés, la seva filla deia: “Sobretot, pare, no et descuidis d’explicar-me un conte cada vespre”. Perquè aquella nena no podia adormir-se sense un conte, i la seva mare havia explicat tots els que sabia almenys tres vegades” . (…) Aquest llibre conté, justament, les contes del senyor Bianchi. Ja veureu que són una mica curts. Per força, el senyor Bianchi pagava la trucada de la seva pròpia butxaca, i no es podia pas permetre de fer telefonades massa llargues (…)
L’adaptació escènica de l’obra l’hem organitzat en aquestes escenes:
Escena 1. Conversa per telèfon. Família Varese
“Pare, quin conte m’explicaràs?… Avui te n’explicarè un de molt animal!”
Escena 2. Els micos
“Un dia, els micos del zoo van decidir anar a explorar món…”
Escena 3. Conversa per telèfon. Pare i filla Varèse
“Recordes com tenien les urpes els lleons, Valentina?… Si!!! Les tenien molt llargues i punxegudes!… Doncs ara t’explicaré un conte que es diu El país sense punta…”
Escena 4. Els país sense punta
“La Joaneta Rodamón era una gran viatgera. Viatja que viatjaràs, un dia va anar a para a un poble on les cantonades de les cases eren rodones i les teulades no acabaven en punxa sinó en una mena de gep suau….”
“Que no sap que està prohibit collir roses en aquest país? … En aquest cas, haurà de donar mitja bufetada al guàrdia…. Si no ho vol fer, haurà de marxar d’aquí”
Escena 5. El país amb el des al davant
“Viatja que viatjaràs, la Joaneta Rodamón va anar a parar al país amb el des al davant: … des-escombra… des-motxilla… des-armari… des-navalla… des-penjarobes… des-fotografia…. des-canó… des-trompeta….”
Escena 6. Conversa per telèfon. Pare i filla Varèse
“Quin conte m’explicaràs avui?…. Tant parlar de deures, me n’acabo de recordar d’un de molt divertit!”
Escena 8. Juguem a inventar números
“Juguen a inventar números?… Començo jo: un extramilió de biliardons, on octó de miliardons, un meravil·liard i un meravil·lió… Ara jo m’inventaré unes taules: Tres per u, Olot i Besalú; Tres per dos, en vull un tros; tres per tres, salta pagès; tres per quatre, el gran teatre… Quant pesa una llàgrima?… Depèn: una llàgrima d’un nen consentit pesa menys que la d’un nen que passa fam…”
“Quin avorriment!… Juguem a intentar números?…”
Escena 9. Cases i edificis
Hi havia una vegada un paleta… va anar a la residència d’avis a veure un paleta ja retirat…
Ja n’heu construït, ja de cases!… Si, no és per dir-ho, unes quàntes.
I a New York, que hi heu estat?…
Escena final. Fa una nit clara i tranquil·la
… els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfum. Heus aquí la Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets…. Oh benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum. Casa meva és casa teva si és que hi ha cases d’algú…. Oh benvinguts, passeu, passeu, ara ja no falta ningú, o potser si, ara m’adono que tans sols hi faltes tu!
